Juan Manuel Grijalvo - Càrrega útil

 

Dedicat a Arthur C. Clarke - 16-12-1917 / 18-03-2008

 

(Ultima Hora, 13 de març del 2001)

Versió catalana revisada per na bea puig

Original castellà

 

Els anglesos no tenen Acadèmia de la Llengua. Potser és per això que el seu idioma té tant d'èxit com a vehicle de comunicació internacional. Com que qualsevol pot posar una paraula en circulació, són els primers a donar nom a les coses noves. D'altra banda, les expressions angleses solen ser clares i concises. Per exemple, "contribuent" o "subjecte passiu" en anglès es diu "taxpayer", el que paga impostos. I la càrrega útil d'un vaixell s'anomena "payload", la càrrega que paga. Amb això queda ben clar que l'objectiu del viatge no és moure el vaixell. Ni tan sols la càrrega. És guanyar diners. La resta són accessoris.

Això de la càrrega útil d'un vaixell és un cas particular d'una teoria que es pot aplicar a d'altres vehicles. Per exemple, és bastant difícil posar en òrbita un satèl·lit artificial. El procediment habitual consisteix en embarcar-lo en un coet que es llança des d'un punt geogràfic proper a l'Equador. Així, la velocitat de rotació de la Terra contribueix a elevar-lo. Pràcticament cap de les peces de l'aparell es reutilitza. En el procés cremem molt carburant, destruïm molt d'oxigen i convertim grans quantitats de diners en fum.

Enumerem els components de l'artefacte. La major part del seu pes en envolar-se és el combustible que contenen una sèrie de tancs dins del fuselatge. També porta motors i un sistema de guia, que pot ser automàtic, controlat a distància, o ambdues coses alhora. El satèl·lit sol ser un conjunt de panells solars, que captaran energia per tal de fer funcionar unes màquines molt petites, que són la càrrega útil. La resta són accessoris.

Per mi, que el que justifica aquest dispendi increïble d'uns recursos que desapareixen per sempre és que potser servirà, per exemple, per construir centrals solars en òrbita. Això pot resoldre el subministrament d'energia del nostre planeta. Mentre duri el Sol, naturalment...

Vegem un exemple més quotidià. Jo sóc un pare de família que usa un automòbil per anar de botigues. La càrrega útil és el menjar. Els embalatges, les bosses de plàstic, la carrosseria, el motor, el combustible i la resta són accessoris. Jo sóc... el sistema de guia, naturalment. Cada setmana dedico unes hores a comprar cada setmana les mateixes coses i a portar-les a casa cada setmana. El procediment habitual consisteix en anar amb el cotxe a la planta de venda, que està situada de tal manera que hi he d'anar en cotxe. Allí he d'aparcar, passejar un carret per tot un quilòmetre de corredors, comprar per impuls coses que no necessito, pagar amb targeta de crèdit, i carregar la compra al cotxe.

De tornada a casa, se m'acut que un dels primers comerços d'aquest tipus que hi va haver a Eivissa tenia un concessionari d'automòbils al costat. Casualitats...

Les noves tecnologies de distribució per Internet ens ofereixen una alternativa real per a aquestes compres que fem per obligació. Cada dia falta un dia menys perquè s'instal·li a Eivissa algun supermercat "online". Vostè pot fer la seva típica compra setmanal en cinc minuts o menys, perquè el vuitanta per cent dels articles que adquireix són sempre els mateixos. La hi portaran a casa amb una furgoneta. Aquestes empreses reduiran sensiblement la demanda de mobilitat, perquè cada viatge de repartiment evita un bon nombre d'anades i vingudes en automòbil. I vostè pot invertir aquest temps en altres coses. Per exemple, anar de botigues, anar al cinema, o dormir una migdiada... o sigui, en tot això que no pot fer perquè no té temps.

Pel que fa als costos en diners, són molt semblants als del coet. Un automòbil és un artefacte molt car que transporta càrregues útils molt petites. Encara sort que no sol desintegrar-se al primer viatge...

Es pot utilitzar per a moltes coses. Vostè, però, només en farà servir ben poques. Però les paga totes. Com més "polivalent" sigui el vehicle, més car serà i més pes inútil hi haurà per moure. La cosa va començar amb els turismes tipus ranxera i les furgonetes d'ús mixt, professional i familiar. Ara també tenim tot terrenys que circulen gairebé sempre per les ciutats, i monovolums de set places. És freqüent veure aquests aparatosos vehicles ocupats només pel conductor perquè, el que és normal, és tenir un sol automòbil i fer-lo servir per a tots els desplaçaments. Això sí, cada cop està més sobredimensionat. En el procés invertim cada vegada més temps, ocupem cada vegada més territori i convertim cada vegada més diners... en fum, naturalment.

I aquest malbaratament de recursos naturals no es justifica amb res. En el nostre curiós sistema econòmic, el preu de venda del petroli s'obté a partir del cost de treure’l d'un pou. En el procés, diverses societats anònimes n'obtenen beneficis. La resta són accessoris.

Un altre dia, si ho vol, podem continuar barrinant sobre la càrrega útil dels avions de Palma, de les barques de Formentera, o d'aquestes motocicletes que circulen de nit pel davant de casa seva. I les compararem amb la del ferrocarril de Sóller. Ja veurà com ens divertirem...

juan_manuel@grijalvo.com

 

Ahorro de energía...

Ferrocarril de Sóller...

Mobilitat...

Movilidad - Carga útil (índice)...

Movilidad - Espacio (índice)...

Movilidad...

Temps...

grijalvo.cat...