Juan Manuel Grijalvo - El ferrocarril de Sóller

 

 

Dedicat a David Berry

 

Versió catalana revisada per na bea puig

The Sóller Railway in Majorca (original anglès)

Die Sóller Eisenbahn in Mallorca, versió alemanya de C. H.

Versió castellana

 

No sé si vostè ha anat mai a Mallorca. Si és el cas, potser haurà fet algun viatge amb el ferrocarril de Sóller. Dels vuit milions de turistes que cada any visiten Mallorca, un milió ho fa. Ja veu doncs, que ha de ser un dels grans atractius de l'illa. I amb tot els mèrits. Mallorca té bells paisatges en abundància. Doncs bé, aquesta línia travessa sense presses molts dels millors. La cosa és que vostè vagi a passar el dia a Sóller, on pot agafar un autèntic tramvia de principis del segle XX per a baixar fins al port i degustar les especialitats dels nombrosos restaurants que l'envolten. Sona abellidor, i ho és.

Sóller és en una vall de la serra de Tramuntana, separada de la plana central de Mallorca per muntanyes molt respectables. Fins al segle XIX, era més fàcil d’anar a Palma per mar que per una carretera costeruda i plena de revolts. De manera que, si els sollerics havien d'embarcar-se per anar a qualsevol lloc, ja els era igual anar a Barcelona, a França o al Carib. Encara avui tenen peculiaritats, perquè el seu món era - i és - diferent del de la gent que viu a pocs quilòmetres, a l'altre costat de les muntanyes.

 

Quan els ferrocarrils van oferir un mitjà per superar aquest aïllament, en Jeroni Estades va emprendre la tasca de promoure una línia nova. Volia fer-la passar per la veïna vall de Valldemosa, que té uns paisatges que tallen l'alè. Aquesta part de l'illa ha estat una de les destinacions turístics més visitades de Mallorca des de fa més d'un segle. Allí van viure el seu famós romanç George Sand i Chopin. Però els escàndols no solen entelar l'atractiu d'un lloc... més aviat al contrari. L'Arxiduc Lluís Salvador d'Àustria, l'escriptor anglès Robert Graves i moltes altres celebritats han vingut a Valldemosa i a Deià a viure, o només de vacances.

Però la línia era molt cara de construir. Estades no va poder trobar prou doblers per finançar el seu meravellós projecte. Els possibles usuaris preferien un traçat més directe, que implicava un túnel de 2.857 metres a més d’altres de menor longitud. Van formar una societat i, a Sóller, pràcticament tothom va comprar accions.

La construcció del ferrocarril va començar el 1907 i va ser inaugurat el 1912. Naturalment, la tracció era a vapor. L'estació de Sóller és probablement la més antiga del món. Es tracta d'una mansió noble de pedra, construïda el 1606, i reformada per al seu nou ús. I tenia un bon hotel i un restaurant.

 

El 1913 la Companyia va inaugurar un tramvia elèctric amb 4.868 metres de recorregut per unir la ciutat i el port. Ningú recorda perquè se'ls va ocórrer de fer un tramvia quan podien haver-se limitat a prolongar el ferrocarril. Ara només podem felicitar-nos per la seva decisió, perquè ens dóna l'oportunitat de fer un deliciós viatge combinat en ferrocarril i tramvia d'època.

Quan va passar el primer entusiasme, els passatgers s'acataren ben aviat del fet que el fum, les espurnes i la carbonissa feien bastant incòmode el trajecte, especialment als túnels. Tan aviat com va ser possible electrificar el ferrocarril, el Sr. Estades es va posar a treballar per aconseguir aquesta millora tan desitjable. El nou servei va ser inaugurat el 1929.

 

Si els sollerics ja estaven contents amb el seu tren, vostè es pot imaginar la seva alegria quan es van estalviar això d'empassar-se el fum als túnels. I la línia, per descomptat, es va tornar molt més fàcil de gestionar. El vapor està molt bé a les planes, però enfilar les costes dretes amb calderes petites i trens bastant pesats mai va ser una feina fàcil.

A la Península, els trens patien la competència dels vehicles de carretera. La solució era invertir més en ferrocarrils, però el que es va fer va ser... tancar les línies "deficitàries". En els anys 30 la xarxa ja s'estava concentrant en les mans de quatre companyies. La guerra civil va ser un desastre per als ferrocarrils. Quan va acabar, totes les línies de via ampla van ser nacionalitzades i fusionades en una única companyia, la "Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles", o RENFE.

A les companyies privades que explotaven línies de via estreta les van deixar seguir endavant, per viure o morir pels seus propis mitjans. Una darrera l'altra, van anar abandonant les seves concessions. L'Estat va crear l'empresa FEVE (Ferrocarriles Españoles de Vía Estrecha), per mantenir en funcionament algunes línies d'interès estratègic i liquidar les altres. Però
els automòbils, els autobusos i els camions havien privat d'ingressos a les companyies, que no van poder mantenir les infraestructures en condicions acceptables. Necessitaven moltíssims diners per a restablir uns mínims de seguretat. Com que les inversions es fan per a obtenir beneficis a curt, mig o llarg termini, aquesta era una causa perduda.

A Mallorca les coses van anar pel mateix camí. La xarxa, que en temps va ser important, va patir una destralada darrere l'altra fins quedar reduïda a dues línies. L'Estat va salvar la de Palma a Inca. Després ha estat transferida al Govern Balear. El seu futur sembla doncs, esboirat. La secció d'Inca a Sa Pobla ha estat reoberta. Hi ha plans per a recuperar diverses línies i construir-ne una altra de nova planta a la costa Sud-est. El temps ho dirà.

I la segona excepció entre tantes històries tristes ha estat el ferrocarril de Sóller. Va haver-hi una època dolenta; els camions es van quedar el negoci de mercaderies, i el trànsit local mai va ser gaire intens. De tota manera, quan van obrir el túnel de carretera, la línia estava fermament establida com a atracció turística per mèrits propis. La Companyia vol demanar una pròrroga de la concessió, que caduca el 2006. Esperem que la hi donin. Les administracions públiques no són més eficaces per principi que les privades. Ni viceversa. Però la Companyia ha explotat la línia amb raonable èxit des de fa cosa d'un segle. I ja se sap que "si no està trencat, no ho arregli".

La Companyia té plans per millorar el material rodant. Ha comprat tramvies per a reforçar els veterans de la línia del Port. Afortunadament, no són nous: vénen de Lisboa, la xarxa dels quals té aproximadament els mateixos ample de via i voltatge. Amb unes petites adaptacions, aquests excel·lents enfiladors afegiran gràcia i músculs al servei. Esperem que la Companyia mantingui els originals en servei mentre sigui possible, perquè són una festa per als amics del ferrocarril. No és tan fàcil
trobar tramvies d'abans de la Primera Guerra Mundial en funcionament.

Les dades per escriure el present text les he tretes de l'enciclopèdic treball "Automotors espanyols (1906-1991)" de Javier Aranguren, i dels meravellosos llibres de Manolo Maristany (o Manuel Maristany, com el coneixen alguns...), "Carrilets de España y Portugal" i "Prodigioso tren de Sóller", aquest darrer amb excel·lents fotografies de Josep Miquel.

 

 

The Sóller Railway in Majorca (original anglés)

Die Sóller Eisenbahn in Mallorca, versió alemanya de C. H.

Pàgina web oficial...

Movilidad...

Movilidad - El ferrocarril de Sóller...

Editorial Reserva Anticipada...

El ferrocarril amb neu - Enllaç a la pàgina de l'AAFB...