Bernat Joan i Marí - Civilització i hipocresia

 

El bloc de Bernat Joan i Marí

 

Desembre del 2004

 

La imatge em ve nítida a la memòria (de fet, ha passat molt poc temps): era a Istambul, en un restaurant, amb una colla d´amics alemanys, francesos, holandesos, catalans... i turcs. Hi havia entre els alemanys, tots ecologistes de primera línia, de Die Grünnen (Els Verds) per ser més exactes, alguns destacats membres de la Lliga Anti-Tabac (li dic el nom tradicional perquè no sé exactament com es diu, això, a Alemanya). El local estava completament encanat de fum. Pràcticament no s´hi podia respirar, i els nostres amfitrions turcs fumaven pels descosits. En tenia un al costat, destacat membre de l´Associació pels Drets Humans, d´Ankara, que fumava i menjava alhora: enforquillava una molla de peix, l´engolia, feia una calada de cigarreta, es menjava un tros de lletuga, una mica més de tabac... Allí vaig tenir una nova perspectiva del que és la civilització. Els meus companys alemanys aguantaren estoicament, amb un somriure als llavis i cordialitat en la seua expressió i en les seues paraules, tota la fumarellada, sense immutar-se. Com s´ha de fer. Què n´haurien tret, d´intentar canviar a corre-cuita un hàbit que a Turquia està profundament arrelat? Pitjor hauria sét, encara, treure-ho a col·lació com una qüestió personal: dir, per exemple, que et molesta el fum del tabac, o que n´hi ha tant que et costa respirar, perquè pateixes una malaltia pulmonar. Tot això haurien constituït ximpleries que haurien obscurit la segona part de l´assumpte, la important: que érem allà per donar una mà a gent de la dissidència turca i kurda que veuen en Europa una taula de salvació per a les seues reivindicacions, i volen aprofitar l´aproximació inexorable de Turquia a la UE.

Però bé, aquest no és el tema: el tema és la civilització. La civilització consisteix a saber adaptar-se a situacions de base cultural molt diferent sense perdre la compostura ni les formes, i aconseguir, de mica en mica, millorar les condicions i les situacions, d´acord amb uns ideals que sempre són més o menys relatius.

Algú em podria objectar que aquesta idea de Civilització (alerta, això que estic exposant com a exemple en constitueix només un component) gairebé frega la d´hipocresia. Algú es troba incòmode en una determinada situació, i no ho fa saber, només perquè tot continuï endavant, però en el fons pensa que allò no pot ser i que el personal s´està passant de rosca. Quina diferència hi hauria, doncs, entre la civilització i la hipocresia?

Per mi, n´hi ha una de fonamental: els meus amics alemanys intentaven treure de tot plegat un benefici no personal, sinó col·lectiu, no per a si mateixos, sinó per a Europa, per a Turquia i, si ho miram en un abast més ampli, potser fins i tot per al conjunt de la Humanitat. Qui actua hipòcritament intenta treure´n un benefici personal, que pot ser petit o gran, segons les circumstàncies. Potser es tracta només d´una misèria -que els teus coneguts no et critiquin, per exemple- o d´alguna cosa realment important: que una persona que no et fa cas es fixi en tu, o que algú que a tu t´importa molt et tengui en bon concepte. Per enmig, hi podem trobar totes les miquetes i mesquineses que es vulgui.

He pensat en els líders antitabac i en els turcs valerosos i demòcrates, i en els que tenen unes idees i en defensen unes altres només per quedar bé, en llegir que el PP s´ha convertit, a la Vila d´Eivissa, en la força política capdavantera de la defensa del medi ambient, de la sostenibilitat i de la riquesa ecològica. Que un mateix partit pugui englobar els que dissenyen el Pla de Carreteres, els que aproven l´actual Pla Territorial Insular, els que han capolat tota la costa sud de la nostra illa i, al mateix temps i sense cap contradicció aparent, també els que troben que s´ha de defensar el medi ambient i la riquesa ecològica, ni que sigui només del municipi d´Eivissa, és per treure´s el barret. Però no en senyal de salutació, sinó per fregar-se la suor. La suor que ens surt, de tant cavil.lar si aquestes habilitats formen part de la civilització o de la hipocresia.

 

Bernat Joan i Marí...

Versió catalana...