Bernat Joan i Marí  -  La cohesió social a l'Eivissa del segle XXI

 

El Pitiús,  2010

 

Dir que Eivissa ha canviat més en l’últim mig segle que no en els set segles anteriors pot semblar un tòpic, però respon de manera prou clara a la realitat. Això no implica, evidentment, que l’Eivissa dels segles anterior no hagués anat sofrint canvis importants, però la transcendència dels canvis que han operat en la societat de les últimes cinc dècades és d’una dimensió tan extraordinària que difícilment es pot comparar amb res d’anterior.

Segurament, un dels canvis fonamentals que s’han operat a conseqüència dels avanços econòmics, tecnològics i a nivell de comunicacions guarda relació amb la cohesió de la societat eivissenca. Històricament, Eivissa constitueix una societat bastant compacta, amb poques diferències pel que fa als elements fonamentals que garanteixen la convivència entre les persones. Vull dir que la societat tradicional comptava amb uns valors compartits, que poques vegades eren discutits. Certament, un excés de cohesió social pot resultar anquilosant, esclerotitzador, poc adient per a una societat dinàmica i en moviment. Però la societat tradicional ni era excessivament dinàmica ni resultava procliu a moviments inesperats. Tot al contrari.

L’Eivissa actual és radicalment diferent: hi conviuen sensibilitats, procedències, maneres de pensar i d’entendre el món, llengües i cultures molt diferents. A la mateixa illa hi viuen jubilats procedents d’Alemanya o del Regne Unit que tenen molt poca vinculació amb l’Eivissa històrica, que pensen que són a un lloc d’Espanya i punt, i que hi vénen perquè hi ha bon clima. Com a la Costa del Sol. Eivissa com Marbella... Hi tenim immigrants procedents de l’Amèrica del sud que pensaven que venien a la “madre patria”, però que s’hi troben que parlam una llengua diferent del castellà (i, de vegades, ho troben una nosa) i se senten desorientats en veure que l’illa no és com l’havien imaginada. Hi viuen persones que varen immigrar a l’illa procedents d’altres àrees de l’Estat espanyol, que no acaben d’entendre la revifalla de la llengua i cultura pròpies, i que també se senten desorientats pels canvis dinàmics que operen a la nostra societat. Tenim cada any visitants de les Castelles que troben increïble que hi hagi bars i d’altres locals a Sant Antoni o a la Platja d’en Bossa que només atenguin els clients en alemany o en anglès. Per això una de les queixes més habituals dels turistes espanyols és que, malgrat que Eivissa és Espanya –segons ells- no sempre es pot funcionar en la llengua que l’estat proclama com a única oficial. Hi tenim immigrats de l’Àfrica subsahariana, que tant els faria en quina llengua s’acoblassin a la nostra societat, però que ho fan en castellà perquè els acullen immigrats no integrats d’una generació anterior. I, òbviament, hi ha una reserva d’indígenes que són (som) els descendents de la societat tradicional eivissenca.

Com es pot articular una societat, amb totes aquestes diferències? Certament, resulta una tasca difícil, però són justament les tasques difícils les que ens han de motivar més intensament. Avui dia les societats modernes són obertes i plurals. El fenomen que observam a Eivissa no és específic ni únic de la nostra societat, tot i que es dóna amb més intensitat que a la majoria de llocs. Per això consider que Eivissa podria ser un laboratori molt interessant sobre com organitzar la comunicació i la convivència en una Unió Europea cada vegada més unida i amb més entitat i pes polític. Eivissa, laboratori d’Europa. No seria una mala idea, des del meu punt de vista.

Però Eivissa no constitueix una excepció ni una raresa, en aquest sentit. Qualsevol gran ciutat d’Europa  – Londres, París, Berlín -  és avui més plural que no ho havia estat en cap altra etapa de la seua història. Això ocorre fins i tot a ciutats com Londres, que, a causa del passat colonial, ja tenen una tradició extraordinària de pluralitat interna.

Els Estats Units d’Amèrica, bon exemple de procedències diverses i de compartiments estancs entre grups humans, ha organitzat el seu melting pot, la seua amalgama particular, al voltant de dos elements fonamentals de cohesió social: l’anglès i el patriotisme. Crec que ens pot donar algunes pistes sobre com es pot articular la cohesió social del futur a Eivissa. El gran repte que tenim a l’hora de garantir el futur per a la nostra personalitat col.lectiva és fer que el català, la llengua pròpia d’Eivissa, sigui la llengua comuna entre eivissencs que parlen moltes llengües diferents. Aquest és el primer repte de futur que ens hem de plantejar i que no podem deixar de banda. I, correlativament, l’arrelament a Eivissa, la consideració d’Eivissa com la pròpia terra, i, per tant, el compromís efectiu amb la nostra societat. Anglès i patriotisme. Eivissa i català. La fórmula no pareix massa complicada.

 

Bernat Joan i Marí...

Eivissa - Ibiza...

Institut d'Estudis Eivissencs...

Traducción castellana...