Bernat Joan i Marí - Més enllà de les autopistes

Juliol del 2004

Els projectes infraestructurals del Partit Popular, en aquest primer any de govern després de la victòria a les últimes autonòmiques, han contribuït a amalgamar una mena de xarxa civil que, a Eivissa, de moment semblava que ningú no havia estat capaç de construir. Si hi podem fer alguna comparació - encara que aquesta sigui ja una mica remota - la podríem realitzar amb tot el revulsiu que va constituir la cooperativa Es Nostro Camp al final del franquisme i primers temps de la transició a la democràcia. I, no tant remotament, però crec que amb no tanta intensitat, amb les mobilitzacions a favor del parc natural de Cala d´Hort, que varen culminar en la victòria del Pacte Progressista. Poques comparacions més podríem realitzar amb el grau de mobilització que està vivint aquests últims mesos la societat eivissenca. I tot (des)gràcies al Partit Popular i als seus plans de carreteres.

Primer va ser un projecte que no se sabia exactament en què consistia, perquè l´embolcallava una mena de secretisme que ningú no arribava a explicar-se però que, realment, feia molt mala espina a tothom: el projecte d´autovia entre Eivissa i Portmany. De mica en mica s´ha anat destapant el pastís i hom ha pogut comprovar en què consistien allò que fa unes quantes setmanes resultaven meres especulacions. Tot plegat ha posat fonamentalment el poble de Sant Rafel, però també afectats a la resta del traçat entre Vila i Portmany (i de tota la resta de l´illa, per les implicacions ecològiques que té), en peu de guerra (pacífica, sempre) en contra del projecte.

Personalment, consider que aquest projecte ha fet avançar la consciència de molts eivissencs, des dels paràmetres de la pura comunitat als de l´associació. M´explicaré: el projecte de macroaeroport que es va fer abans de les autonòmiques i municipals no va moure el vot dels jordiers ni dels habitants des Prat d´en Fita i encontorns. Al contrari, sembla (ara no tenc les dades a mà, però crec que la memòria no em falla) que el PP va guanyar les eleccions a la mesa de l´aeroport (on se suposa que, per pur interès associatiu, hauria d´haver rebut una autèntica bastonada). Ens havíem trobat, per tant, a través dels anys, que no existia una influència directa entre l´opinió popular sobre uns fets determinats i els resultats electorals. A les passades eleccions generals espanyoles, emperò, hi hagué un bon gruix de vot que es va moure, a llocs com Sant Rafel de Forca. I, com comentava el politòleg Josep Costa, a Santa Gertrudis de Fruitera s´observa moviment en aquest mateix sentit. La gent ja no diu, en general, coses com "hem de fer el gust al batle perquè, si no, no ens farà un favor quan l´hi demanem", sinó "que vagi alerta amb allò que ens proposa, perquè si no, no el votarem".

La reacció davant el projecte d´autovia entre Eivissa i l´aeroport tampoc no s´ha fet esperar. La gent s´organitza, es treu la son de les orelles, i sembla ben disposada a plantar cara als projectes del Partit Popular. I no ho fa només amb manifestacions més o menys abrandades, sinó també amb intel·ligència i preparació. Aquesta setmana, les plataformes en contra de les autovies seran rebudes, juntament amb les de Mallorca, a la comissió de Medi Ambient del Congrés de Diputats, presidida per Joan Puigcercós, d´ERC. Les plataformes mallorquines ja varen usar les institucions europees per mirar de racionalitzar mínimament les coses. I, en el seu moment, les eivissenques també tendran l´oportunitat directa de fer-ho, sense haver d´anar a recórrer a cap representant de fora de l´illa.

S´ha de combinar, certament, l´acció i la intel.ligència. I també hauríem de ser capaços de combinar allò que resulta completament immediat amb els projectes a llarg termini. Els desoris del PP són possibles perquè encara Eivissa i Formentera no comptam amb sengles Plans Territorials Insulars que permetin racionalitzar la qüestió. Alerta! No ens aniria bé qualsevol PTI. Allò que s´ha d´ aconseguir és dissenyar un nou model d´organització del territori, més equilibrat, més racional i més d´acord amb la defensa del medi ambient, tenint en compte que les illes - pel mer fet de ser-ho - comptam amb uns recursos naturals molt limitats.