Bernat Joan i Marí  -  PTI com Diagonal?

 

Diario de Ibiza,  14 de maig del 2010

 

L'alcalde de Barcelona i el seu equip consideren que s'ha de remodelar la Diagonal, l'avinguda que travessa (en diagonal) la ciutat de Barcelona. Com que es tracta d'un projecte de grans dimensions sobre el qual no existeix un consens evident dins les principals forces polítiques amb representació a l'Ajuntament de Barcelona, l'alcalde ha decidit fer una cosa que entenc que, des d'un punt de vista democràtic, resulta del tot impecable: fer un referèndum entre els barcelonins, perquè escullin entre dos projectes o la tercera opció de deixar-ho com està. Els ciutadans de Barcelona, idò, tenen les opcions A, B i C per votar. (El mateix alcalde no és partidari que Barcelona se sumi a les consultes sobre el dret a decidir per a Catalunya, però això són ja figues d'un altre paner).

Com s'hi ha arribat, a aquesta situació? La cosa és ben senzilla d'explicar: una part dels representants a l'Ajuntament de Barcelona volien dur endavant el pla A, una altra part optava pel pla B i una tercera optava per deixar-ho com ara. Varen intentar consensuar –és a dir, arribar a un acord – una opció determinada entre els partidaris de les tres opcions en joc i no hi arribaren. Després de molt parlar-ne, n'hi continuava havent que pensaven que A era millor que B, i viceversa. I n'hi havia que continuaven sent partidaris de C. Com fan a Suïssa, finalment, es va decidir que tothom acceptaria l'opció que lliurement votin els ciutadans de Barcelona. Hi insistesc: democràticament, el sistema resulta impecable.

A Eivissa és evident que no existeix un consens clar sobre el model territorial que s'ha d´acabar imposant. No existeix el consens social, i existeixen, com a mínim, tres models diferents: Model A. Consisteix a ser feble amb els forts i fort amb els febles. Així, hom s'empassa l'ampliació del port d´Eivissa que proposa l'autoritat portuària, però converteix tota la ruralia d'Eivissa en inedificable. Seguint aquesta via s'acontenta el president del Real Madrid i tota la seua colla, però s'ofega tot petit propietari rural que es posi a tir. Aquest model presenta alguns aspectes esotèrics, com ara considerar sòl rústic tot el maremàgnum de Platja d'en Bossa i, en canvi, encimentables o centre d'abocadors totes les planes de posidònia que s'entravessin en els seus projectes. (No sabem el suport social que té aquest model, però sí que en coneixem el suport polític, almenys aparentment). Model B. Consisteix a viure en la teoria pura, desvincular l'urbanisme de l'economia (tothom sap que protecció del territori i economia no tenen res a veure), trobar un tema sense importància que es pateixi una crisi econòmica de cinquanta mil dimonis, i, en definitiva, a defensar que Eivissa ja no pot créixer més per cap cantó i que fins i tot ha de decréixer tant com sigui possible. El model B atura en sec qualsevol tipus de creixement urbanístic i posa a la mira telescòpica de tots els mals el pervers sistema capitalista. (Tampoc sabem el suport social que té aquest model, però ho podem imaginar). Model C. Consisteix a ser fort amb els forts i a fer costat als febles.

Seguint aquest model, hom s'oposa a les obres faraòniques i a la depredació de l'illa per part de poderoses empreses foranes, però opta per un cert dinamisme econòmic local i per facilitar a la població insular l'opció de poder escollir de viure al camp (i del camp, que no es pot revitalitzar si no s'hi viu). Aquest model corregeix el desenvolupisme irracional i lliurat a la dinàmica exclusiva dels mercats i opta per les solucions que vagin millor per al comú de la població eivissenca, sempre amb consens amb la representació democràtica de cada municipi.

En cas de dubtes sobre un projecte determinat, opta per deixar la decisió a les institucions més pròximes i, en última instància, als ciutadans. (De moment, no té defensors coneguts, però tenc la impressió que comptaria amb un suport social àmpliament majoritari).

Proposta final al president del Consell Insular d´Eivissa, que finalment sembla que té la intenció d'agafar la cabra per les banyes: no havent-hi consens sobre com ha de ser el Pla Territorial Insular d'Eivissa (crec que no fa falta explicar que no n'hi ha, perquè és del tot obvi), oferiu als cent-i-tants mil eivissencs tres opcions clarament diferenciades, i posau-les a votació. Llavors, com a demòcrates, dugueu a terme el mandat del poble. I no haurem d'estar canviant l'ordenació urbanística cada vegada que hi hagi un canvi de govern a Eivissa o al conjunt de les illes Balears, com sembla que estam condemnats a patir sistemàticament.

 

Bernat Joan i Marí...

Articles d'altri...

Eivissa - Ibiza...