Bernat Joan i Marí  -  Política urbanística inspirada en la Corona Britànica?

 

Diario de Ibiza,  abril del 2010

 

És possible que, abans d'acabar la legislatura, encara visquem més despropòsits i assistim a més situacions surrealistes, en relació a l'ordenació del territori a les illes Balears, i, més concretament, a l'illa d´Eivissa. Existeix un bloqueig sistemàtic de tota una sèrie de projectes necessaris per a Eivissa perquè els responsables insulars pel que fa a ordenació del territori imposen aquesta paràlisi. Som a l'últim tram de la legislatura i tota una sèrie d'obres emblemàtiques per a la nostra illa es troben paralitzades a causa d'aquesta inoperància.

En algunes ocasions –tal i com ja vaig apuntar fa mesos en aquesta mateixa tribuna–, s'usa la planificació sobre el territori per petites batalles absurdes per tal d'aconseguir petits avantatges entre formacions polítiques també petites. Tal ha ocorregut fins ara amb el Pla per a Platja d'en Bossa, bloquejat per manca d'entesa entre el Consell d'Eivissa i l'Ajuntament de Sant Josep (vegi's qui porta urbanisme a cadascuna de les dues institucions i faci's la lectura que es vulgui). Ara la cosa podria haver esdevingut encara més esperpèntica, si allò que obstrueix el projecte és la batussa pel poder entre faccions dins una microformació política. Hi pos un 'si' condicional, perquè fins i tot coneixent el panorama em pareix increïble. Però ja ho diuen, que la realitat supera sempre la ficció.

No és estrany que, ocorrent fets tan insòlits, també hi hagi qui faci propostes insòlites. Me n'ha arribat a oïdes una d'autènticament espectacular: es tractaria de buscar la fórmula perquè la zona urbanitzada de Platja d'en Bossa que ho va ser sense que el terreny fos declarat urbà, ara gaudeixi d'algun tipus de consideració com a 'rústica' però alhora 'urbanitzada'. És a dir, els edificis, lògicament, serien urbans, però el terreny es mantendria rústic. Ve a ser com si algú digués que Manhattan és rústic, però els gratacels que hi ha damunt són urbans...

Naturalment, qui signa aquest paper no pensa que les coses es facin perquè sí, ni pensa tampoc que idees brillant sorgeixin de ments preclares sense cap tipus d'inspiració. Sempre hi ha alguna inspiració. Sempre podem trobar algun cas que ens serveixi de referència. I un servidor ha trobat la inspiració de la política urbanística que potser es podria arribar a dissenyar –fent-la encara més brillant– des del Consell d´Eivissa. Es tracta de sa majestat la Reina d'Anglaterra. Madò Isabel II té un sistema –heretat per segles dins la Corona Britànica– que consisteix a llogar les seues pròpies terres (majoritàriament situades dins Londres i encontorns) perquè algú hi construeixi a sobre. L'edifici és, si no m'equivoc, durant cent anys, propietat dels promotors (o dels propietaris que l'adquireixin), però les terres continuen sent propietat de sa Majestat. D'alguna manera, idò, es mantenen 'rústiques', però a sobre hi pot haver edificis. Com a la Platja d'en Bossa. Supòs que una inspiració tan britànica constitueix, al cap i a la fi, un signe de civilització.

Signe de civilització que hem de posar en dubte si pensam que la política territorial general per a l'illa d´Eivissa s'inspira més aviat en una altra monarquia: la de Corea del Nord, capitanejada pel monarca absolut comunista Kim Jong Il. Es tracta de confondre la preservació del territori amb el fet de no fer-hi res, i de pretendre que els eivissencs, contràriament a la nostra tradició mil·lenària, visquem tots a nuclis urbans. Només preservarem el nostre paisatge rural i forestal si la gent pot viure al camp i desenvolupar-hi, ni que sigui de forma secundària, activitats agrícoles. L'alternativa podria ser dotar-se d´un estol de funcionaris del Consell que se n'encarregasssin de mantenir el paisatge rural d'Eivissa per a fruïció de turistes. Cas en el qual potser seria millor que algú hi vengués a rodar una segona part de  'La carretera',  basada en la genial novel·la de  Cormac McCarthy.

 

Bernat Joan i Marí...

Articles d'altri...

Eivissa - Ibiza...