Bernat Joan i Marí  -  Un vellet que fa catúfols?

 

Novembre del 2009

 

Tenc ocasió de conèixer el XIVè Dalai Lama a la ciutat de Trento. El govern del Trentino m'ha convidat a participar en un acte de suport a l'autonomia del Tibet, en el qual participam el president del Trentino, Lorenzo Dellai, una diputada finesa de les illes Aland, el president del Tirol del Sud i jo mateix, juntament amb el convidat estrella, que és el mateix Tenzin Gyatso, ço és el Dalai Lama.

En intervenir, Gyatso, certament, trenca els esquemes més habituals, per les formes en l'expressió. Es pensa molt les coses. Riu quan en té gana. De sobte garla pels colzes i adesiara cau en llargs silencis. Aquesta no és la manera que tenim de fer discursos, en aquesta part del món. Però sa Santedat budista supòs que pot estar prou "au-dessus de la mêlée" com per permetre's aquest tipus d'alegries.

El contingut, emperò, no és, precisament el propi del discurs d'un vellet que fa catúfols. Explica que el gran problema del Tibet és la manca de llibertat. Reivindica el dret a la llengua, a la cultura, al control dels propis recursos naturals per part dels tibetans. Critica les autoritats xineses i el sistema polític que han imposat, "que tanca la ment". Afirma que tot millorarà quan els xinesos surtin més a fora, quan puguin gaudir de llibertat d'expressió, quan les idees flueixin lliurement. Elogia l'Índia, la democràcia més gran del món, en comparació a la Xina. Sent agraïment per la nació que l'ha acollit en el seu exili. Diu que el tibetà, la llengua tibetana, és un tresor extraordinari, que és l'única llengua -per proximitat lingüística- que permet traduir literalment el vell sànskrit, ja desaparegut. Defensa una espiritualitat laica, en què es combina, d'una banda, la importància que té la religió per a la identitat tibetana, però, per l'altra, advoca obertament per un estat laic. Reivindica la possibilitat dels tibetans no només d'intervenir en l'economia al propi Tibet, sinó, essent ciutadans de la Xina, de fer-ho al nivell del conjunt de la República Popular. Clama per la defensa del medi ambient i ens recorda que els rius més grans de l'Àsia neixen tots al Tibet.

I ens convida a Dharamsala, a l'Índia, on es troba el govern del Tibet a l'exili. "Quan la gent entra en contacte amb nosaltres, ens estima, ens entén, ens respecta... i riu. És molt bo, riure. A l'Índia, els nostres visitants, riuen i recullen alguna cosa de nosaltres, de la nostra manera d'entendre el món, de la nostra civilització". Ell mateix, s'atura, medita un segon... i riu.

 

Bernat Joan i Marí...

Asia - Tíbet...

Traducción castellana...