Bernat Joan i Marí - Zoologia drapera: de la gallina a la vaca

 

El bloc de Bernat Joan i Marí

 

(Ultima Hora, # de # de 2003)

 

Al món hi ha algunes banderes que porten animals incorporats. Una d’impressionant és la del País de Gal.les - Cymru, en gal.lès -, que porta una mena de drac amb ales, que destaca poderosament i resulta fàcilment recordable. M’imagín que, de dracs, n’hi devia haver també en les antigues ensenyes xineses, per posar un exemple d’aquest tipus de tradició.

A la bandera espanyola, que jo hi pensi, s’hi ha incorporat dues espècies zoològiques, al llarg de l’últim segle: primer fou, durant l’època franquista, l’àguila, símbol d’imperi i de poder. Tan potent va ser la simbologia de l’àguila que avui dia és considerada il.legal, preconstitucional, pròpia de la dictadura i associada directament a l’esclavatge del poble i a la manca de llibertat.

Últimament, una nova bèstia ha passat a formar part de l’imaginari banderístic dels espanyols: el toro. Cada vegada més, en tot tipus de competicions i certàmens en què hi competeixi gent de diversos estats, s’està produint una tendència a mostrar banderes monàrquiques espanyoles amb un toro al mig, fent aproximadament les mateixes funcions que abans feia l’àguila, però amb l’avantatge de no ser ni inconstitucional ni predemocràtic ni res de tot això. El toro, bon símbol de l’espanyologia, sembla que se’ns presenta talment net de pols i palla. Tant és així que serveix igual per donar ànim als participants en els campionats de natació que se celebraren recentment a Barcelona, o per donar suport a aquella al.lota dels Maulets que es va transfigurar en estrella d’Operación Triunfo.

La nostra gent, emperò, sempre se n’ha rifat, d’aquesta simbologia zoològica (especialment quan va unida a l’altra i significa el que significa). Durant la dictadura franquista, una gran majoria dels demòcrates no parlaven de l’àguila de la bandera, sinó que popularment se la denominava “la gallina”. Així, si algú et demanava si tal o qual cotxe oficial portava el drap amb gallina o sense, de seguida sabies a què s’estava referint.

De la mateixa manera que el poble transformà, en el seu moment, una àguila reial en una gallina, ara ha transformat el toro brau en una vaca. Fins i tot he vist alguna camiseta estampada, on en comptes d’un toro d’Osborne hi apareix directament una vaca lletera. De la mateixa manera que, cada cop més, la gent es refereix a banderes espanyoles, amb “vaca” o sense. Deu ser un merescut homenatge a l’insigne Joan Fuster, que definia la Filosofia com “l’art d’agafar la vaca pels collons”.

A la nostra part del món, en comptes de gallines o vaques, preferim lluir sargantanes, molt més illenques, molt més inocents, molt menys “nacionalistes”... o fins i tot algun gat.

bjoan@europarl.eu.int

 

Pàgina principal de'n Bernat Joan i Marí...

Zoología con aplicabilidad...