Carles Torres entrevista en Juan Manuel Grijalvo

 

(Diario de Ibiza, 7 de juliol del 2004)

 

Juan Manuel Grijalvo.

Pensador.

Nascut a Bilbao fa 49 anys, en fa 22 que és a Eivissa. És llicenciat en Filosofia i Lletres. Manté una pàgina web amb els seus articles que visitaren 17.000 persones el mes passat. Té una fixació pel transport públic. I mentre l'escolt, tan aviat et treu un mòbil com un petit ordinador.

 

"M'agraden molt les màquines petites"

 

- Començam forts: per què l'arrel del mal és el culte al vedell d'or? (aquesta frase encapçala la pàgina web http://www.grijalvo.com)

- Perquè tot es mesura en diners. L'arrel del mal és que hem canviat tot el que som per una quantitat de diners, fins i tot la vida humana. Per exemple, la seguretat ja no importa, la seguretat vial és una despesa, és un cost més del global. Hi ha tants milions d'euros, tants quilos d'asfalt, tants d'accidents, tants de morts i tants de ferits, i a partir d'aquí tot s'explica.

- Què s'explica?

- S'explica el model de mobilitat que patim. Hem de canviar aquest model per un model nou que sigui econòmic, que permeti la llibertat de moviments amb més accesibilitat sense que es basi en el cotxe, i després, ha de ser segur. El cost més inasequible és que cada dia hi ha ferits a Eivissa.

- Perdona, per què estam parlant ara del model de la mobilitat a Eivissa?

- Perquè la pàgina web va nèixer en funció de la necessitat del canvi del model de la mobilitat i del transport a Eivissa. El primer article es deia "El coche hace feliz al hombre", i és sobre aquesta qüestió que vull donar un servei social a la pàgina.

- Però tens tot tipus d'articles a la web: Eurolandia, Esparta...

- Bé, jo no som home d'un sol tema. Precisament, contra el que he de lluitar constantment és contra la meua tendència a la dispersió i les meues tendències de parlar de coses que m'interessen de veritat. I la mobilitat m'interessa perquè és més que un mitjà. He vengut aquí amb el meu cotxe i he pogut fer-ho i per això som aquí, però un dia voldré anar a Santa Eulària a sentir un concert i no podré perquè té mala comunicació. El viatge no és veure un paisatge, és anar a una banda i fer alguna cosa en aquella banda.

- Idò parlem d'aquest model.

- El més important és crear un transport públic. Amb això s'acabaria allò d'un matrimoni, dos cotxes, un matrimoni i un fill de divuit anys, tres cotxes, etc. S'ha de poder donar una opció que faci molts de trajectes. La perfecció no existeix, perquè pensa que si pots anar en transport públic a tres bandes, i a una banda només en cotxe, aniràs als quatre llocs en cotxe. Però el que s'ha de fer és almenys connectar els nuclis. Però ningú no parla seriosament del transport públic a Eivissa.

- Autopistes?

- Bé, si hi hagués una bona xarxa de transport potser no faria falta les ampliacions.

- Pots definir-te?

- L'etiqueta que em pugui col.locar és un aparell semàntic que mai és unívoc. Jo podria definir-me d'una manera, però segur que algú vendria i em diria que jo som d'una altra manera...

- Jo no diré res!

- Una persona sempre és polifacètica, i jo em puc definir, per exemple, des del punt de vista de la mobilitat, promotor del transport públic, des del punt de vista filosòfic, un humanista, des del punt de vista...

- Modern, per exemple, des del punt de vista de la tecnologia actual?

- Jo som un simple usuari, i és molt senzill fer anar les noves tecnologies, però sí que destac la meua part de crear continguts.

- I per què el primer dia que parlàrem, em vas ensenyar el mòbil i el teu ordinador sobtadament?

- Perquè sistemàticament vaig propagant les noves tecnologies perquè tothom pugui estalviar-se temps. Si tens un mòbil amb Wap, per exemple, pots fer moltes cosetes! Però primer has de saber-ho.

- Em dóna la sensació que amb tu es pot parlar de qualsevol cosa. El món es complex, no és ver?

- El món és complex, i aleshores, es diu allò "cultura és el que queda després d'haver oblidat el que has après a l'escola", però jo tenc mala sort de tenir bona memòria i me'n record de moltes coses. I després són molts d'anys trencant gel amb persones, buscant terrenys comuns...

- Per què és important trencar el gel?

- El món és una xarxa de persones. I mira, gràcies a internet, pots relacionar-te amb persones que no haguessis vist mai. Fa 22 anys, quan vaig arribar a Eivissa, volia trobar persones amb els meus anhels, però és difícil. A Eivissa potser és més difícil, perquè no hi ha cultura de col.laboració.

- Tu vols tenir un lloc en aquest món?

- Sí, algun dia escriuré un llibre. Però per ara els articles tenen aquest inconvenient, no diré que són de consum, però el que passa és que són reaccions a temes conjunturals.

- ( ... )

- Una cosa que encara no ha sortit: la necessitat que Eivissa tengui una administració única.

- Proposes que tot Eivissa tengui una sola...

- Administració! El nostre model està pensat de quan el vehicle més ràpid era un carro de cavalls. I ara en som hereus d'això.

- Acabam: Que més t'agrada?

- M'agraden molt les màquines petites.

- Per què?

- Perquè la meua teoria és que la informàtica del futur la duràs posada.

"Sistemàticament propag les noves tecnologies"

 

Algo sobre mí mismo...