Catalina Torres Roig - Fins quan

 

(Traducció castellana de Juan Manuel Grijalvo)

 

Eivissa, juliol del 2006

 

Començ a escriure a l´hospital Can Misses mentre esperam una ambulància que ens retorni a casa. Darrerament em pas moltes hores esperant, esperant a les consultes, esperant proves, esperant... Esperant, sempre amb la confiança de trobar solució als problemes, però la realitat és crua i les dificultats augmenten en comptes de disminuir.

La gràcia de totes aquestes esperes (si és que en té) és que pots llegir, fullejar el diari, observar la gent, xafardejar amb el company del costat o, fins i tot, fer una becadeta si vas rendit de son. Fa uns moments m'he divertit una mica escoltant una colla que baixava les escales parlant de peluts, de pelats i d'eivissencs. Reien. Recordaven vells temps. Han començat a xerrar del pèl (`el pèl és honra i el que no el vol se'l tomba´; `on hi ha pèl hi ha alegria´; `pelut per fora pelat per dins´, `aixeca sa cama i tira-t'hi dins, què és?´...) i han acabat encetant una conversa sobre el ser o no ser eivissenc. M'han fet recordar el programa de TV3, 30 minuts, dedicat a Eivissa; em va agradar.

Sobre el tema dels peluts no tenc res a dir, avui dia anar pelut o pelat no té cap importància, més aviat són històries del segle passat que només provoquen hilaritat i qualque record. El concepte de ser o no ser eivissenc sí que el trob d'allò més interessant. Què vol dir ser eivissenc? Qui ho és? Hi ha graus? Com ho mesuram? Amb què? Com demostram que ho som...? Amb una partida de naixement? Amb el DNI? Amb una anàlisi de sang? Amb un certificat de residència? Lluitant per Eivissa? Com hi lluitam? Què feim? Negocis? Manifestacions?... i podríem seguir i seguir... donar la volta i tornar-hi. Qui són més eivissencs, els `forasters´ que viuen i treballen aquí, que parlen la nostra llengua, que estimen l'illa i lluiten per conservar-la o els eivissencs que la destrueixen per omplir-se les butxaques? El grup ha marxat de la mateixa manera que havia arribat, parlant i rient; després he sentit no sé què sobre vedettes, però no ho he entès bé.

Ja portam una hora esperant, he protestat dues vegades, però res, ni rastre de cap ambulància. Que quedi ben clar, abans que algú ho pugui pensar, que no em queix de les persones que treballen aquí. De fet, ens tracten molt bé i les admiro pel que fan (és increïble com alguns aguanten torns de 24 hores i corren d'un lloc a l'altre atenent els malalts, jo no ho podria fer). La meua indignació, ràbia i menyspreu van dirigits contra els responsables de la manca de recursos materials i humans per atendre totes les persones d'una manera digna.

Per fi arriba l´ambulància!

Ja a casa faig càlculs: 80 minuts d´espera + 4 minuts de trajecte passant pels nous accessos a Puig d'en Valls, igual a 84 minuts en total; 6 minuts pels accessos antics + 10 minuts d'espera si hi hagués prou ambulàncies sumarien 16 minuts. La diferència és abismal, més d'una hora. Em sent com aquell que diuen que va anar a comprar i li baixaren els calçons i li pujaren la camisa. Certament, els eivissencs ens hem quedat amb el cul (perdó) a l'aire, endeutats i sense tenir els serveis realment importants coberts (educació, sanitat, benestar social). Això sí, passarem per unes autovies collonudes, lletges i caríssimes (a més de tot el patiment que suposen, de difícil mesura).

El meu pare és vell i està malalt, tenc a les mans un informe mèdic on hi diu que necessitam suport per poder atendre'l millor (treballadora social, teleassistència...). La persona que ens ha de gestionar la paperassa als serveis socials de Puig d'en Valls està de vacances (té tot el dret del món a tenir-ne, però ningú no la substitueix). M'han comentat que hem d'esperar (una altra vegada la parauleta!) que torni i que després ha de quedar lliure una de les treballadores (torna a esperar). És una manera de dir que s'ha de morir una persona perquè naltros puguem ser atesos? Que trist! Mentrestant, cada mes ens descompten uns sous de la nòmina que en teoria ens haurien de permetre gaudir d'unes prestacions que no tenim i que hem de tornar a pagar si les volem (si trobam alguna persona interessada, perquè aquest és un altre tema). Patètic. Algú està administrant molt malament els meus diners, com a mínim no ho fa de la manera que jo voldria, i si fos un banc ja els hauria cancel·lat el meu compte.

Arribats a aquest punt, i com sembla que estarem hipotecats durant 30 anys més, m´esborrona pensar què passarà amb la meua generació quan tenguem l'edat dels nostres pares. D'entrada ja els dic que no vull l'ensaïmada i la botella de vi dolç que cada any regalen als vells (als de Santa Eulària, als altres municipis no ho sé). Quan tens problemes greus, una mica de sucre i d'alcohol no et solucionen res i per comprar el meu vot és massa poca cosa.

 

Eivissa - Ibiza...

Movilidad - Eivissa...

Puig d'en Valls...