Cati Ramon Ribas - Una democràcia saludable

 

Eivissa, abril del 2006

 

Una democràcia per a que sigui saludable ha de tenir uns instruments ben esmolats. Hem heretat el Dret romà i algunes de les seves institucions. Al llarg dels cinc segles de república romana hi va haver un instrument molt eficaç: la censura. El censor era un individu virtuós i escollit per unanimitat pel Senat romà. Vigilava exhaustivament si les accions i conductes dels altres magistrats (cònsols, pretors, qüestors...) eren ètiques. En cas de qualsevol indici de corrupció, aquest magistrat era defenestrat. A més a més, per evitar possibles corrupteles, la magistratura més alta , el consolat, no sols estava limitat en el temps a un any, de manera que no hi hagués prou temps per a dur a terme cap malifeta, sinó que també estava constituït per dos cònsols, a fi de què la decisió errada d'un cònsol pogués ser corregida per l'altre. Encara més, davant la possibilitat de què els dos cònsols prenguessin una decisió poc afortunada, existia un altre instrument, el tribú de la plebs, que tenia dret de vet i podia anul·lar qualsevol projecte traçat pels cònsols. Tot i això, aquest sistema tan ben collat no va poder impedir que a principis del segle I aC. aquestos instruments no estiguessin prou atents a alguns canvis que suposarien paulatinament el pas de la república a l'imperi.

I tot això ho dic perquè, ara per ara, considero que aquestos instruments, en la nostra democràcia, no dic que siguin inexistents però sí que arriben tard i malament. Sense anar més lluny, en el cas de Marbella, els delinqüents pareix que pagaran pel que han fet, però es podran reparar els danys urbanístics?

Ja s'està parlant d'un altre tipus de terrorisme: l'urbanisme. Ara mateix l'urbanisme és un dels càncers de la nostra societat. S'ha comprovat que és una de les millors fórmules pel blanqueig de diners procedents del narcotràfic i altres màfies. També moltes ments especuladores s'atreveixen a endinsar-se pels terrenys de la política (que hauria de ser l'ocupació més noble) i, fins i tot, tenim testimonis objectius de què estan aquí per a «forrarse». Aquesta simple confirmació hauria de ser suficient per a què se'ls inhabilitàs de per vida, sense deixar-los estar en un càrrec polític un segon més del necessari.

A Eivissa, ara tenim un dels episodis més negres quant a l'urbanisme. Aquestes autopistes que ens volen fer empassar, inacceptables per les seves dimensions en relació a la fragilitat de una de les illes més petites del Mediterrani, només són una excusa per a urbanitzar zones que avui són sòl rústic, per beneficiar econòmicament uns pocs empresaris que tenen lligams polítics. Aquí són patents tot tipus de pràctiques corruptes i nosaltres ens preguntam on estan aquestos instruments ben esmolats de la nostra democràcia que suposadament gaudeix de bona salut.

Administración única...

Eivissa - Ibiza...

Imperio Romano...