Cati Ramon Ribas - Una democràcia saludable
Eivissa, abril del 2006
Una democràcia per a que sigui saludable ha de tenir uns instruments ben esmolats. Hem heretat el Dret romà i algunes de les seves institucions. Al llarg dels cinc segles de república romana hi va haver un instrument molt eficaç: la censura. El censor era un individu virtuós i escollit per unanimitat pel Senat romà. Vigilava exhaustivament si les accions i conductes dels altres magistrats (cònsols, pretors, qüestors...) eren ètiques . En cas de qualsevol indici de corrupció, aquest magistrat era defenestrat. A més a més, per evitar possibles corrupteles, la magistratura més alta , el consolat, no sols estava limitat en el temps a un any, de manera que no hi hagués prou temps per a dur a terme cap malifeta , sinó que també estava constituït per dos cònsols, a fi de què la decisió errada d´un cònsol pogués ser corregida per l´altre. Encara més, davant la possibilitat de què els dos cònsols prenguessin una decisió poc afortunada, existia un altre instrument, el tribú de la plebs, que tenia dret de vet i podia anul·lar qualsevol projecte traçat pels cònsols. Tot i això, aquest sistema tan ben collat no va poder impedir que a principis del segle I aC. aquestos instruments no estiguessin prou atents a alguns canvis que suposarien paulatinament el pas de la república a l´imperi.
I tot això ho dic perquè, ara per ara, considero que aquestos instruments, en la nostra democràcia, no dic que siguin inexistents però sí que arriben tard i malament. Sense anar més lluny, en el cas de Marbella, els delinqüents pareix que pagaran pel que han fet, però es podran reparar els danys urbanístics?
Ja s´està parlant d´ un altre tipus de terrorisme: l´urbanisme. Ara mateix l´urbanisme és un dels càncers de la nostra societat. S´ha comprovat que és una de les millors fórmules pel blanqueig de diners procedents del narcotràfic i altres màfies. També moltes ments especuladores s´atreveixen a endinsar-se pels terrenys de la política (que hauria de ser l´ocupació més noble) i, fins i tot, tenim testimonis objectius de què estan aquí per a «forrarse». Aquesta simple confirmació hauria de ser suficient per a què se´ls inhabilitàs de per vida, sense deixar-los estar en un càrrec polític un segon més del necessari.
A Eivissa, ara tenim un dels episodis més negres quant a l´urbanisme. Aquestes autopistes que ens volen fer empassar, inacceptables per les seves dimensions en relació a la fragilitat de una de les illes més petites del Mediterrani, només són una excusa per a urbanitzar zones que avui són sòl rústic, per beneficiar econòmicament uns pocs empresaris que tenen lligams polítics. Aquí són patents tot tipus de pràctiques corruptes i nosaltres ens preguntam on estan aquestos instruments ben esmolats de la nostra democràcia que suposadament gaudeix de bona salut.