David Blanco Campalans - L'impacte ambiental dels edificis

 

La construcció d´edificis per vivendes i per oficines, així com l'edificació d'infraestructures d´obra civil, és una de les activitats humanes que consumeix més materials, si considerem no només l'activitat estricta de construir, si no la que porta associada la consecució i elaboració dels materials de construcció. L'obra pública és la que més materials consumeix. Al seu costat, l'edificació de vivendes apareix com un consumidor menor.

Per cada metre quadrat d´edifici construït, gastem aproximadament 2,7 tones de materials. S´ha estimat que quasi bé un terç de les entrades en el procés de construcció estan compostes per materials de diferents tipus: productes naturals poc elaborats (pedra natural, sorra, grava, asfalt), minerals no metàl.lics (cal, ciment, vidre), minerals metàl.lics , fusta o productes químics (resines, pintures, plàstics), per només citar els principals. Alguns d´aquests materials són tòxics o perillosos, tant per la salut humana com pel nostre entorn.

La tendència en el consum de materials no ha experimentat una millora significativa. Aquest consum es manté constant. Però no tots els materials de construcció tenen els mateixos impactes ambientals. En el balanç ambiental dels materials hem de considerar diversos aspectes: el cost ambiental d´extreure o fabricar el material, el seu transport fins a la obra i el seu potencial de reutilització i reciclatge un cop convertit en residu. Per exemple, un quilo d´alumini requereix 160,00 MJ per la seva producció, mentre que un quilo de formigó requereix 1,0 MJ. Però a part del cost energètic durant la seva elaboració s´ha de considerar el cost ambiental del transport d´aquests materials i la seva major o menor facilitat de reutilització o reciclatge. També és molt important detectar si el material conté elements tòxics o perillosos que puguin aparèixer durant la construcció de l´edifici o durant el seu temps d´habitabilitat. És molt important l´organització i comercialització dels materials, que sovint dificulten o fan impossible la seva recuperació després de la seva vida útil i la seva posterior reutilització com a matèria prima.

L´activitat de construcció estricta no és molt intensiva en consum energètic, no consumeix molta energia en comparació amb altres activitats humanes. Però indirectament la construcció i utilització d´edificis i infraestructures constitueix una de les activitats humanes més intensives en consum energètic. Són dos els moments del cicle de vida dels edificis que consumeixen la major part de l´energia. Per una part, es consumeix molta energia en la consecució i processament dels materials de construcció. Per altra banda es consumeix molta energia en la utilització diària dels edificis, tant en les tasques de climatització (fred o calor) com en el seu funcionament intern i els seus equipaments. La despesa energètica associada a un edifici es calcula de la següent manera: una quarta part es gasta en la consecució dels materials de construcció i en la tasca constructiva pròpiament dita. Les altres tres quartes parts corresponen al consum que realitza el ciutadà en l´ús de la seva vivenda (o de l´edifici d´oficines, o hospital) durant tota la vida útil. Es gasta molta energia diàriament en les nostres vivendes. De fet, és un dels sectors que més energia consumeix.

Pel que fa a l´aigua i el seu consum, podem dir una cosa molt semblant al què hem dit de l´energia. Els principals consumidors som els ciutadans durant la vida útil de l´edifici. El consum és molt més gran que l´experimentat durant la construcció mateixa. I el mateix podem dir pel què fa a la generació d´aigües residuals.

L´activitat de construcció, ús i demolició de vivendes, edificis i ciutats crea problemas ambientals de contaminació atmosfèrica. Una contaminació que pot ser cap enfora o cap endins dels propis edificis. La contaminació de la que són responsables els edificis depèn del seu caràcter de directa o indirecta. Les emissions directes dels edificis es centren sobretot en la activitat de calefacció. Pel què fa a la contaminació indirecta, la producció d´electricitat que utilitzem en els postres edificis és una font major de polució. L´energia directa i indirecta usada en les vivendes i edificis a Espanya prové principalment de la combustió de combustibles fòssils. Aquesta combustió contribueix d´una manera molt important a la contaminació atmosfèrica, principalment diòxid de carboni, òxids de sofre i de nitrògen, els compostos orgànics volàtils, el monòxid de carboni, l´òxid nitròs i les partícules en suspensió. Aquests contaminants són responsables del canvi climàtic, de la pluja àcida i de la contaminació urbana superficial.

Pel que fa als residus sòlids urbans durant la vida útil dels edificis, el major volum no es genera en el període de construcció dels edificis, sinò en el procés de vida quotidiana que els ciutadans desenvolupem en el seu interior durant la seva vida útil. Els edificis i vivendes són l´origen del residu domèstic i del de les empreses de serveis: són els residus sòlids urbans o residus municipals. Durant l´any 2000 cada espanyol va generar 1,7 kg de residus sòlids urbans al dia, cosa que va suposar un increment del 8,4 % respecte l´any anterior. Aquesta xifra era superior als 1,5 kg diaris de mitja de la UE. D´aquests residus un 70 % van a parar a l´abocador, i un 13 % als abocadors incontrolats, mentre que la resta són incinerats o tractats alternativament. Aquesta gestió dels residus genera problemes als sòls, a l´atmosfera (per les emissions de metà, dioxines i altres compostos tòxics) i a l´aigua, degut als lixiviats que genera la pluja en caure sobre els abocadors.


El darrer problema ambiental és la contaminació atmosfèrica. Les ciutats són molt sorolloses. Dos de les principals fonts de soroll són el transport i les activitats de construcció. Les obres públiques i la construcció d´edificis estan entre les activitats que més soroll generen.

Artículos ajenos...

Artículos en otras lenguas...

David Blanco Campalans...