Enric Ribes Marí

 

Marià Villangómez i Llobet

 

Figures - Es Vedrà i es Vedranell, número 46 - Febrer del 1987

 

Nascut a Dalt Vila, fill del conegut metge Villangómez, es familiaritzà a la biblioteca de son pare amb la literatura clàssica castellana i amb l'obra de Joan Maragall, Costa i Llobera, Joan Alcover, i Verdaguer.

Ja en 1930 començà a escriure en català. Però fou Isidor Macabich, parent seu, qui li publicà -sense ell saber-ho- el primer poema, "Començament de tardor", a Diario de Ibiza, en novembre de 1933.

Aquell mateix any havia acabat els estudis de Dret a Barcelona. Després realitzaria estudis de lletres, que acabaria abandonant, i finalitzaria els de magisteri. Durant 25 anys (1942-67) exercí el magisteri, primer a Catalunya, i després a Eivissa.

Durant la postguerra publicà altres poemes a Diario de Ibiza i a les revistes mallorquines "L'Almanac de les Lletres" i "La nostra Terra". Però les dificultats per a publicar en la nostra llengua, que anaven minvant quant a la publicació de poemes aïllats, persistien pel que fa als llibres. Es així que, malgrat que escriu obres en català, el 1945 apareix el seu primer llibre, en castellà, "Sonetos mediterràneos".

Els seus primers llibres en català apareixen després: "Terra i somni" (1948), "Elegies i paisatge" (1949), i "Els dies" (1950).

Ja des del començament el paisatge, l'home, l'amor i la llengua inunden la poesia d'aquest eivissenc tot enriquint el seu món interior. La mestria en l'ús de la llengua es fa palesa en tota la seua rica obra poètica: "Els béns incompartibles" (1954), "Sonets de Balansat" (1956), "Ceguesa de l'estel" (1956), "La miranda" (1958), "El cop a la terra" (1962), "Declarat amb el vent" (1963), "Antologia poètica" (1969), "Elegies i paisatge / Terra i somni" (1972), "La miranda / Declarat amb el vent" (1977), "El color de les paraules" (1981), "Palau de la Natura" (1986), "Del llibre Poemes Mediterranis" (1986), i "Obres completes. Poesia" (1986). Si bé des de 1963 deixa de publicar poesia original i revisa l'obra anterior, orienta la seua creativitat poètica cap a les versions i traduccions de poesia europea i nord-americana, tasca que li ha valgut -amb la seua obra original, és clar- el reconeixement general per la seua importantíssima aportació a la literatura i a la nostra cultura. Vet ací les seues publicacions en aquest camp: "Versions de poesia moderna" (1971), "Recull de versions poètiques" (1974), "Noves versions de poesia anglesa i francesa" (1977), "Darrers versos de Jules Laforgue" (1979), "Poemes" de Guillaume Apollinaire (1983), "Isabel o el test d'alfàbrega / La vigília de santa Agnès" de John Keats (1984), "Altres ales sobre una veu" (1985).

També en prosa la seua obra és remarcable. En 1956 publicà "L'any en estampes", reeditat en 1975. En 1957 publica el seu "Llibre d'Eivissa", que, ampliat i revisat, apareix de nou en 1974 amb el títol "Eivissa. La terra, la història, la gent". En 1972 publica el "Curs d'iniciació a la llengua", reeditat en 1978, que ha servit a molts d'eivissencs i formenterers per a aprendre la seua pròpia llengua. I en 1981 apareix el llibre "Alguns escrits sobre les Pitiüses". És autor, a més, de gran quantitat d'articles i opuscles diversos, signats moltes vegades amb el pseudònim de Marc Arabí, a diverses publicacions catalanes i illenques.

En el terreny teatral, en 1978 publicà la versió eivissenca de "S'Assemblea de ses dones" d'Aristòfanes, i encara resta inèdita (si bé s'estrenà en 1979) la versió de l'obra de Shakespeare "Sòmit d'una nit de sant Joan". En 1983 publicà dues obres pròpies: "Es més alt embruixament" i "Se suspèn la funció".

Marià Villangómez és, sens dubte, el millor escriptor eivissenc de tots els temps, i la figura més representativa i coherent de la nostra cultura. Però potser encara més valuós per a tots nosaltres és 1'immens treball d'orientació cultural que ha dut a terme Marià Villangómez a les nostres illes. Ell s'ha constituït en un autèntic pal de paller, que ha donat consistència a les noves generacions d'escriptors, a la consciència col·lectiva del nostre poble, a la defensa de la llengua i la cultura pròpies, sense concessions.

Ell, més que ningú, és mereixedor de la Medalla d'Or del Consell Insular i de ser declarat Fill Il·lustre de l'Ajuntament de Vila. A Catalunya i Mallorca ja li han reconegut el seu mèrit. Els eivissencs i formenterers estarem sempre en deute amb aquest home.

 

Enric Ribes Marí...

Articles d'altri...

Marià Villangómez i Llobet...

Poesia i poetes a Eivissa...

Eivissa - Ibiza...