Antoni Ferrer Abárzuza  -  Els blocs del Castell

 

Desembre de 2010

 

Gràcies a un prodigi de peculiar naturalesa, els blocs grisos de formigó de quaranta per vint que surten de la fàbrica es transformen, col·locats fent una massa pesada i també gris sobre les restes del castell d'Eivissa, en Patrimoni de la Humanitat. No he pogut resistir-me a utilitzar la imatge, de força desconcertant, formulada per un amic en una conversa sobre el resultat, ja clarament visible, de les obres del Castell. Tal prodigi de transformació de formigó en Patrimoni Mundial ha estat possible gràcies a totes les comissions amb responsabilitat sobre el patrimoni històric eivissenc. Mentrestant, a altres àmbits, es discuteix sobre la recuperació de la calç i d'altres materials tradicionals en la rehabilitació d'edificis històrics...

L'enclusa de formigó que comprimeix el puig de Vila és un cos aliè, de pes immens, col·locat sobre el suport aparentment fràgil que li donen les restes centenàries del Castell. Algunes parts de l'edifici militar construïdes a la primera meitat del segle XX han estat enderrocades durant les obres actuals, alliberant espais originalment lliures, com el cavaller de Santa Bàrbara; ara, però, s'aixequen de nou, fetes amb blocs de formigó que adopten formes clarament imitadores, caricatures d'allò que va ser eliminat: una substitució, recreacions mimètiques?

Aviat tot quedarà revestit i emblanquinat, el temps traurà el record del Castell que hem vist aquests darrers anys i la fase de les obres actuals serà una peripècia més de l'edifici, amb el bloc de formigó com a element cronològic de datació. El túnel amb ascensor portarà els clients des des Soto fins a dins del nou edifici, que probablement guardarà detalls que recordin, aquí i allà, que fou vell. Els clients ja hauran arribat a la ciutat d´Eivissa quasi baix terra, gràcies a l´autopista de l'aeroport. Què lluny, tant anar ocults a la llum, de les arribades en vaixell que descriuen els viatgers contemporanis.

Al Castell sempre han residit els poders forans: governadors, comandants militars, la tropa vigilant... D'alguna manera, el ´Parador Nacional´ perpetuarà aquesta característica de l'edifici que continuarà essent un lloc insular aliè. El dia de la inauguració d'´es Parador´ –sens dubte el nou nom del Castell– esper que es presentarà –com hauran exigit les comissions de patrimoni– un voluminós i elegant llibre que recollirà l'explicació del projecte executat, imatges i la narració del procés de les obres, els criteris aplicats, l'evolució històrica del conjunt, els resultats de les excavacions arqueològiques realitzades, els grafits i altres troballes documentats, les transcripcions del corpus documental recuperat dels arxius, entrevistes a persones que hi visqueren quan eren soldats o alumnes de formació professional que hi acudien a classe. Hi hauria d'haver també un record per als que hi moriren i als que foren morts pels qui des d'allà exercien el poder... O potser no, que no n'hi haurà cap, de llibre, cap testimoni del que s'ha fet i s'ha desfet, ni l'exposició dels criteris que han conduït al resultat que ara es pot començar a veure.

 

Antoni Ferrer Abárzuza...

Articles d'altri...

Dalt Vila...

Dalt Vila - Movilidad...

Eivissa - Ibiza...

Vila...