Amb vells mots del poble

 

Poema de Marià Villangómez - Música : Isidor Marí, sobre un tema tradicional

 

Més de freds que d'esperances,
el meu cor fa un altre so,
Estic com unes balances,
ja no sabent què m'és bo.
Estic com unes balances,
ja no sabent què m'és bo.

No sé si em fuges o véns
i temo el que no voldria,
que la idea que tu tens
quasi l'endevinaria,
que la idea que tu tens
quasi l'endevinaria.

Sol curt, nit acumulant-se:
encara dura el combat.
Jo me n'enduc l'enyorança,
si tu no te l'has quedat.
Jo me n'enduc l'enyorança,
si tu no te l'has quedat.

Tot en doina, sé si em moc?
T'aniré veient debades,
i oblidant-te a poc a poc,
enc que et recordi a vegades,
i oblidant-te a poc a poc,
enc que et recordi a vegades.

 

Isidor Marí i Mayans...

Ansa per Ansa...

Cançons

Canciones

Eivissa - Ibiza...

Marià Villangómez...