Claros i Claranina

 

Tradicional - Adaptació : Isidor Marí

 

Mitja nit era i passava
que els galls ja havien cantat.
Comte Claros no dormia
ni podia reposar:
l'amor que té a Claranina
no el deixava assossegar.
Ai, l'amor,
ai, l'amor,
ai, l'estimar.

Ja se'n va lo comte Claros
cap an el palau reial,
a cercar na Claranina
per anar-hi a passejar:
la prengué per la mà blanca
i no la hi vol amollar.
Ai, l'amor,
ai, l'amor,
ai, l'estimar.

Comte Claros i la infanta
se'n van a la horta reial.
Davall d'una llimonera,
al mig d'un tarongerar,
un hi estengué la capa,
l'altra hi estengué el brial...
Ai, l'amor,
ai, l'amor,
ai, l'estimar.

Un caçador per ventura
per allí prop va passar:
— D'això que ara els teus ulls veuen
a ningú n'has de parlar.
Ai, l'amor,
ai, l'amor,
ai, l'estimar.

 

Isidor Marí i Mayans...

Ansa per Ansa...

Cançons

Canciones

Eivissa - Ibiza...