Post it / Jaume Esquius, guionista - Deslocalitzem al Rei?

 

Això de ser rei és un ofici que es perd. Com els esmolets, els espardenyaires, els aiguaders, els ferradors i tants i tants sectors que en el seu dia eren forts, pròspers i, alguns, fins i tot útils, però que més tard o més d’hora han hagut d’anar plegant veles perquè ja no tenen sentit. Sí que sap greu, per allò que es queden famílies a l’atur i, amb segons quines edats, ja no és fàcil trobar feina; però si això no ha estat mai excusa per evitar reconvertir sectors tan majoritaris com el tèxtil, les fundicions o la mineria, obligant a buscar-se la vida no a una ni a dues sinó a milers i milers de famílies, no crec que perquè ara es faci una reconversió industrial del sector aristocràtic s’enfonsi res. A més, la reconversió industrial de la monarquia té l’avantatge que, com que afecta a poques famílies -de fet, una- se’ls poden oferir jubilacions anticipades, baixes incentivades i ajuts per muntar altres empreses amb una mica més de màniga ampla del què sol ser habitual en altres sectors quan pleguen. Potser fins i tot Brusel·les afluixa algun calé.

Si els fot plegar, que ho entenc, hi veig dues solucions: la primera és “deslocalitzar” la monarquia. O sigui, com la Philips, o la Samsung, o tantes empreses que diuen que aquí ja no hi tenen res a pelar i se’n van a països de l’Est on hi fan més falta i els surten més bé els números. Ara que hem ampliat Europa, potser podríem deslocalitzar la monarquia a algun d’aquests països, o a qualsevol lloc del món que necessitin fer una transició, que es veu que aquest tema el toquen bastant bé.

La segona opció és convertir la Zarzuela en un ecomuseu, que és una idea molt interessant per preservar, precisament, oficis que es perden: els ecomuseus subvencionen artesans, indústries o negocis que ja no poden mantenir-se econòmicament però que són simpàtics de veure, i això els permet subsistir convertint-se en un “museu vivent”. Per entendre’ns, l’espardenyer segueix fent espardenyes al seu taller, i les escoles van a visitar-lo i els mestres diuen “veieu? abans les sabates es feien així”. Doncs amb la reialesa es podria fer el mateix. Com que per molts és un ofici simpàtic, es podria fer pagar entrada al seu palau i que les escoles i els turistes poguessin veure per dins com funciona aquesta institució tan medieval que és la monarquia. Això sí, haurien de deixar entrar entrepans i begudes a la Zarzuela si no volen punxar a la taquilla com el Fòrum els primers dies.

En qualsevol cas, s’hauria de solucionar aviat, perquè ara com ara és un negoci ruïnós: o apostem nosaltres per modernitzar-nos d’una vegada, o la lògica del seu gremi ens tornarà a l’Edat Mitjana, que és on realment funcionen. D’entrada, aquest cap de setmana ja hi tornem, a l’Edat Mitjana: deixem de ser Europa durant uns dies -queda anul·lat provisionalment el tractat fronterer- i mig Estat es converteix en ciutats sense llei, perquè totes les forces de seguretat es concentren en vigilar la boda del fill de l’amo. A més, ens toca pagar el convit sense dret a tastar ni una croqueta i fins i tot han anul·lat els partits de futbol del dissabte. Sincerament, posats a salvar oficis obsolets, jo hauria salvat els esmolets. Com a mínim no emprenyaven tant.

jaumesquius@yahoo.com

Artículos ajenos...

Artículos en otros idiomas...

Letiziamanía (mío)...

Euromonarquía (pendiente)...