Joan Marí Riera - Taxista envergonyit

 

Agost del 2005

 

El passat dissabte vaig haver de viure una situació força desagradable com a taxista i que, malauradament, ja comença a ser massa freqüent els dies d´estiu.

Acabava de deixar el meu servei, ben entrada la matinada del dissabte, davant un conegut hotel de la badia de Sant Antoni. En aquell mateix moment, arribà una furgoneta particular i la persona que acompanyava al conductor baixà i, molt amablement, obrí la porta del darrere per tal que baixassin els seus ocupants. Hi anava una família sencera: la mare, el pare, un fill gran i una filla més petita. El fill gran anava una mica marejat i s´ajudava del seu pare per poder caminar fins a l´entrada de l´hotel. Tots ells s´acomiadaren amb molts agraïments de les dues persones que els havien portat. Però, mira per on, quan passaren pel meu costat em digueren de tot i res de bo, fins i tot la filla petita. Davant del meu espant, fent com si no entengués el que em deien, vaig continuar amb la meua feina. No sé si aquella furgoneta feia el transport il·legal (taxi pirata) o, senzillament, era una bona gent que només ajudava a aquella família de turistes.

Aquí és allà on voldria donar un colp d´atenció a tots el càrrecs polítics que tenen la responsabilitat de governar les institucions de la nostra illa. És vergonyosa l´escandalosa oferta de transport il·legal (cotxes i furgonetes pirates) que tant perjudica la imatge del servei de taxi. Els taxistes encara estam esperant que s´adoptin mesures contundents per tal d´erradicar aquesta xacra que patim tots els estius.

És vergonyosa l´oferta de transport públic col·lectiu que tenim a la nostra illa. Si no s´havien adonat, el servei d´autobusos és deficient i no funciona. És lamentable haver de veure la gent esperant a les parades d´autobus i acabar agafant un taxi perquè l´autobus no arriba mai, i quan arriba, no s´atura perquè va fins el sostre de gent. La gent té la necessitat i el dret de desplaçar-se en les millors condicions possibles, i no s´ha fet res per millorar la mobilitat i trobar l´equilibri adient entre els diferents mitjans de transport de viatgers. Això tampoc ajuda a millorar la nostra imatge.

Són vergonyosos els macroprojectes de carreteres dissenyats per a la nostra illa. Els taxistes sabem prou bé que no serviran per evitar els accidents i arribar abans, ben al contrari, només serviran perquè hi circulin molts més cotxes i corrin més. Això tampoc ajuda a la mobilitat sostenible, ni a millorar la nostra imatge.

En definitiva, és vergonyós que no sàpiguen arribar a un consens en política turística i recorrin a teories infumables sobre plans de màrqueting, la promoció, la qualitat, el servei o l´amabilitat. Què volen promocionar? La festa salvatge? Ho diguin clar. No veuen que ja no enganyen a ningú. Però més vergonyosa és encara la postura dels representants de les diferents organitzacions empresarials que no mostren la més mínima crítica en contra d´aquesta nefasta política. No sé a quina conclusió hem d´arribar.

Permeteu-me que recordi el que deia un parent meu quan estava tota la família reunida a taula i jugávem a veure qui la deia més grossa. Cansat de sentir-mos, exclamava: sabeu que ho sóu d´àsens!

Vull fer una crida a tots els taxistes, una vegada més, per reivindicar amb més força que mai l´elaboració d´una llei del taxi autonòmica que reguli definitivament el nostre sector. De no ser així, els dies del taxi com a servei públic estan comptats. A veure si despertam!

Joan Marí Riera...

Taxi...