Joan Antoni Torres Planells - Joan GAMISANS ARABÍ

 

(Eivissa,1879-Madrid,1933)

 

Cantant i compositor. Nascut a la Ciutat d'Eivissa el dia 22 d'agost de 1879 a la vivenda de la família de l'edifici del carrer del Bisbe Torres Mayans, vora el Rastrillo. Foren els seus pares Modest Gamisans Fornet, (Barcelona,1852-Madrid,1922), comerciant, i Isabel Arabí Respeto (Eivissa,1860-Madrid,1928). Joan Gamisans fou batejat a l'església del Salvador de la Marina amb els noms de Joan, Ramon, Agustí i Victori. Fou el segon de tres fills del matrimoni, ja que va tenir un germá nomenat Ramon, (Eivissa,1877-1878), mort als nou mesos, i Francesc de Sales (Madrid,1893-?). Dels padrons municipals de la Villa de Madrid dels anys 1905-1928 tenim informació confusa i incompleta sobre la família Gamisans-Arabí a Madrid. Malgrat això, podem arribar a la conclussió que la família s'establí a Madrid el 1892 i que el seu pare fou empleat públic, possiblement, dels ferrocarrils. Joan Gamisans residí a Madrid des dels tretze anys, encara que estiuejava alguna vegada a Eivissa els darrers anys de la seua vida i hi residí el 1930-31 (carrer de sa Creu,32 segon pis). Del 1910 al 1928, es dedicà a Madrid a la composició d'òpera espanyola, sarsuela i música per a espectacles lleugers; fou professor de música, i cantant del cor reial.

De les seues obres tenim referència de les següents: "A mucho amor, mucho perdón", òpera còmica; "Danza del fuego"; "Diana"; "Fruta prohibida", entreteniment en un acte amb llibret de F.C.Duarte i J.Mayor, estrenada el 16-XII-1910 al teatre Moulin Rouge de Madrid; "Germinal" en set actes amb llibret de P.Rivas, estrenada el 18-VIII-1910 al teatre Nacional; "La dama de Tony", opereta en un acte amb llibret de L.Pascual Frutos; "La maja desnuda"; "La sulamita"; "Las flores", sarsuela en tres actes, amb llibret de J.i S.Alvarez Quintero, estrenada el 1928; "Las tres gracias", òpera espanyola en un acte; "Mari-Sol"; "Noche gaditana" en un acte; "Soleá"; "Carmina", sarsuela amb llibret de Amaro García Miranda i Enrique Massanet Hernández; "Hacia el amor", sarsuela amb llibret de Fernando Clemente Duarte i Joaquín Marino Bustos, i "La Curra", espectacle dramàtic amb llibret de Fernando Clemente Duarte.

A finals de 1912, sent Pro Capellà Major de S.M. el Rey Alfons XIII, l'eivissenc Jaume Cardona Tur, Bisbe de Sió, Joan Gamisans aconseguí una plaça de contralt tercer a la Reial Capella del Palau Reial, després de realitzar-se les preceptives oposicions entre set opositors, prengent possessió del seu cárrec el 9 de desembre d'aquell any. El 1920, promogué amb Tomás Bretón i altres compositors, una sonada campanya per estrenar obres de compositors espanyols al Teatre Reial, la qual cosa no fou possible degut a l'oposició del comisari regi del teatre, havent d'estrenar les seues obres en altres teatres de la capital i de províncies. Referències d'aquesta campanya reinvidicativa es troba a les enciclopèdies Espasa Calpe i Labor de la Música. Els diaris d'Eivissa de 1928 donen compte de l'estrena de la seua sarsuela "Las flores". El mes d'agost d'aquell any tornà a Eivissa a estiuejar i degué posar-se en contacte amb mossén Rovira, director de l'Orfeó de Vic, que havia vengut a Eivissa amb aqueix orfeó per a les festes patronals. L'any 1930 deixà Madrid i es retirà a Eivissa per descansar. Aquell mateix any, se li proposà crear l'Orfeó de Música Eivissenc, dos anys després d'haver vengut a Eivissa l'Orfeó Vigatà i molts anys després d'haver desparegut la coral 'La Unión' d'en Manuel Marí Seguí. A finals del mes de juliol d'aquell any es començà a organitzar l'orfeó. Es nomenà una junta on hi figurà com a president Narcís Puget Viñas i com a secretari Àngel Prats. Durant la preparació de l'orfeó es posà en contacte amb Lluís Millet, fundador i director de l'Orfeó Català, que li proporcionà partitures per al nostre orfeó. També es posà en contacte amb mossen Rovira, director de l'Orfeó Vigatà.

El mes de setembre de 1930, l'Ajuntament d'Eivissa nomenà director interí de la Banda Municipal de Música Joan Gamisans per haver deixat la direcció en Florenci Durany degut a una malaltia. Gamisans dirigeix per primera vegada la banda el 14 de setembre d'aquell any. Durant la seua direcció, la Banda Municipal de Música millorà el seu repertori amb obres de més envergadura musical i modernitzà, parcialment, el seu instrumental, introduïnt les trompes a la banda en lloc dels antiquats onovens. El mes d'octubre de 1930, Gamisans composà 'Roqueta sa meua roca - Cant a Eivissa' per a l'Orfeó Eivissenc. Aquesta obra coral ha estat interpretada per totes les corals que hi ha hagut fins ara, havent estat considerada com l'himne oficiós d'Eivissa. El 29 de desembre de 1930, l'Orfeó Eivissenc dóna el seu primer concert al Teatre Pereyra, constituïnt un gran èxit. El programa que interpretà fou 'Roqueta sa meua roca', lletra i música de Gamisans; 'La Balanguera' d'Alcover-Vives; 'Les Ruïnes d'Atenes' de Beethoven; 'Scherzo' de Martini i 'Las galas del Cinca' de Clavé. El 2 de juny de 1931, Gamisans presentà la dimissió de la direcció de la Banda Municipal de Música, possiblement, per discrepàncies amb músics de la banda que, setmanes endarrera, havien format una orquestrina al marge de la banda per donar concerts de música ballable a Vara de Rey, Plaça de la Constitució i les Andanes del Port, pagats per propietaris de bars de les zones. Testimonis verbals d'alguns antics músics de la banda ja morts possaven en dubte la capacitat de Gamisans com a director i compositor. També hi ha comentaris sobre possibles motius polítics. Fos el que fos, el 17 de juny de 1931, en plena campanya general republicana, Gamisans abandonà la direcció de l'Orfeó Eivissenc per motius personals i tornà a Madrid, fent-sent càrrec interinament de la direcció de l'orfeó Joan Mayans Escandell. Aquesta partida fou criticada per algun periodista del 'Diario de Ibiza'. Gamisans ja no tornaria mai més a Eivissa. El 1933, l'orfeó va desapareixer. El 23 de juliol de 1933, Gamisans morí fadrí a Madrid d'una broncopneumonia, sent enterrat al cementeri de La Almudena. Els diaris d'Eivissa donen compte, pocs dies després, de la mort de Gamisans assenyalant com a possible càusa de la seua mort, la tristor per la desaparició de l'Orfeó Eivisssenc que tants esforços i entusiasme Joan Gamisans hi havia posat. El 1990, l'Ajuntament de la Ciutat d'Eivissa, a proposta de l'Associació Pro Música de les Pitiüses, dedicà un carrer a la seua memòria.

Joan Antoni Torres Planells...

Música clásica en Eivissa...