Leopold Llombart - Minusvalideses i respecte per a les normes de convivència

 

Regidor de Policia Local i Trànsit de l'Ajuntament d'Eivissa

1 de setembre del 2005

 

El senyor Enrique Marí Tur publica (Diario de Ibiza, 30-08-05) una carta oberta a l'alcalde d'Eivissa. Li donc resposta jo, perquè la qüestió que exposa recau plenament en la meua competència.

La solidaritat social amb els minusvàlids, a la qual fa referència sovint en la seua carta, consisteix en legislar mesures que permetin que aquests competeixin en igualtat de condicions que aquells altres ciutadans que no pateixen d'aquelles limitacions físiques que a ells sí els afecten. Per tant, s'han fet aparcaments reservats a aquests conciutadans, un poc més amples del que és habitual quan això és possible, se'ls permet aparcar gratuïtament en zona blava, etc. La Policia Local d´Eivissa retira amb la grua, no es limita a denunciar, tots aquells vehicles que sense estar autoritzats ocupen els reservats a minusvàlids; malgrat que aquesta mesura comporta queixes dels ciutadans que cerquen desesperadament un lloc on deixar el cotxe i no poden ocupar els reservats a minusvàlids, malgrat estar buits tot sovent.

Un cop s'han legislat mesures de protecció que compensin les possibles mancances personals no es pot pretendre assolir tractes de favor, ja que això és apel·lar a la caritat i no a la justícia.

El vehicle de la seua filla va ser denunciat dos hores i divuit minuts més tard d'haver-se acabat la seua reserva d'estacionament; i retirat a les dos hores i quaranta-cinc minuts d'iniciada la infracció.

Cada dia s'arrosseguen dotzenes de vehicles per motius molt menys greus que aquest. La minusvalidesa no pot ser mai justificació per infringir les normes de circulació o d'estacionament, que no són més que normes de convivència.

La resposta que li van donar aquell dia l'agent 187 i el cap de serveis va ser la correcta: vostè o la seua filla havien de complir els tràmits legalment previstos per a retirar el vehicle, i després fer els recursos legals corresponents. Això és així, tant a Eivissa com a Madrid, el seu lloc de residència, segons la documentació del vehicle.

La normativa europea és la que s'aplica a Espanya. No hi ha cap normativa que permeti aparcar en qualsevol lloc mentre no interrompi ni obstaculitzi la circulació. Si no interromp ni obstaculitza, quin motiu hi ha per privar-hi l'estacionament de qualsevol?

Desconec en aquest moment que vostè o la seua filla haguessin demanat per parlar amb mi l'endemà de la retirada del vehicle. Reb a tothom que m'ho demana. El criteri de preferència és bàsicament la urgència del tema o situació a tractar o resoldre; per això l'agent pregunta quina és la qüestió. El que no faig, per raons d'equitat i justícia, és interposar-me quan hi ha un expedient sancionador obert. La seua filla ha de fer un recurs i l'instructor estudiar-lo i resoldre'l amb justícia i equitat. També el denunciat té dret a recórrer a la justícia ordinària, si no està d'acord amb la resolució administrativa final.

Continuaré dient als diferents caps de la policia que siguin especialment eficaços en la retirada de vehicles que obstaculitzin greument la circulació, que impedeixin la càrrega i descàrrega dels camions a les zones reservades, dels estacionats damunt les voreres, a passos de vianants o de minusvàlids i dels espais reservats per aparcar-hi aquests darrers, però no els diré mai que tenguin la caritat de no sancionar un minusvàlid quan aquest comet una infracció.

No creu que estar aparcat on no ho pot fer durant dos hores i tres quarts, és motiu suficient per pagar la sanció, demanar disculpes i fer-se el propòsit de procurar evitar-ho en una altra ocasió?

 

Artículos ajenos...

Accesibilidad...

Movilidad...