Manel Díaz - El port d´Eivissa... una altra vegada

 

Juliol del 2008

 

Parlar de les intervencions al port d'Eivissa sociopolíticament quasi sempre han estat converses polèmiques i d'opinions divergents. Escoltàvem com el professor de Biologia ens informava del magnífic i esplèndid ecosistema existent a la badia d´Eivissa (als inicis de les peticions populars per a un parc natural a ses Salines); també del magnífic passeig marítim junt a la mar amb equipaments (piscina, auditori, pistes esportives...) important pel futur turístic de la ciutat (a canvi de reomplir i urbanitzar una part de la badia). Eren èpoques predemocràtiques.

Les mercaderies molesten, es creen plataformes (amb comunicacions fàcils i ràpides amb els vials existents), els mariners i pescadors es canvien de lloc, el club nàutic d´Eivissa continua pràcticament igual, es creixen els amarres nàutics (desapareix aquella línea de contacte amb la mar del passeig), ... La seguretat s´imposa després de molta discussió i de paraules polítiques a l'aire i es construeix el dic des Botafoc (una altra vegada ens diuen que un passeig junt a la mar i unes bones instal·lacions pels barcos són importants per a la ciutat) ... Així, molt resumidament, es va omplint la badia d´Eivissa en temps ja democràtic.

Ara ens parlen novament de necessitats d´instal·lacions pel segle XXI, també ens parlaran, segur, de la crisi actual, etc...

Deixem aquestes cites pels records, que tots coneixem i que cadascun de nosaltres podem ampliar, per a comentar unes idees generalistes i següents :

1r. Les intervencions al port d'Eivissa, la badia, han sigut exemples en la forma i manera d'actuar en el desenvolupament de l'illa i de la ciutat des de l'època dels 60 del segle XX. (Una observació des del mirador de la catedral ens pot donar una idea d'aquest desenvolupament i de quin volem/desitgem pel futur).

2n. Des d'una visió espaial i territorial, el port té dues lectures pròximes: una des d'un punt de vista de l'illa (el port de l'illa) i una altra des d'una visió urbana (el port de la ciutat patrimonial), dues escales que s'han de tenir en compte i s'han de definir per a unes intervencions i per un desenvolupament sostenible. (Recordem les actuacions inicials al port de Sant Antoni i/o els projectes per sa Caleta. I les idees dels urbanistes i d'arquitectes de prestigi que han parlat sobre el port i l'escala de l'illa fràgil).

3r. El port d'Eivissa ha estat un debat obert i no s'ha tancat. La falta d'un Pla Especial (el pla especial presentat al seu dia va ser declarat nul pels tribunals) o, a falta d'aquest, un pla director d'infrastructures i d'un pla d'usos, com ens diu la Llei de Ports, fa que sigui un debat obert. (Mitjançant el redactat dels documents que proposa la legislació vigent tindríem, almenys, l'oportunitat del debat de les idees i del possible consens).

4t. El litoral marítim de l'illa, actualment, està obert a possibles intervencions (les perspectives ens apunten a pròximes actuacions), ja que no existeix una documentació global per a la seva ordenació. La Llei de Ports balear va anular la confecció d'un Pla Director Sectorial de Ports Esportius i Instal·lacions Nàutiques i el Pla Territorial Insular resulta insuficient per a regular aquesst espais. (La llei reguladora actual -la de Ports de Balears- és molt oberta a la intervenció -deixa sense opinió vinculant als Ajuntaments-, més que la llei estatal).

La ciutat patrimonial té un litoral marítim petit, com el seu terme municipal. La no contemplació i/o racionalització de la seva badia per a la creació de nous amarres nàutics/esportius comportarà la degradació de les seves platges. (Recordem la desaparició de la platja des Duros, la repercussió del port esportiu a es Viver, si es construeix, a la platja de ses Figueretes, i/o la imatge actual de vaixells a la platja de Talamanca. Ens quedarà una ciutat sense platges d'arena normals?).

5è: El port o els ports són el termòmetre del desenvolupament actual i futur de l'illa. ¿Fins quant es pararà d´actuar, s'aturarà d'ocupar els espais naturals amb materials artificials i de parar les solucions com les proposades (veure les imatges de les plataformes i dels edificis publicades aquests dies a la premsa) per l'organisme/autoritat encarregada dels ports? I recordem que no només afecta al port sinó també als seus entorns, vials, barris, ... i tota l'illa. (El territori de l'illa, les seves línees generals, ens agradi o no, estan expressades/consensuades en el PTI i altres normatives d'ordenació. ¿Perquè no reglamentar (PDS) les intervencions al litoral i al port d'Eivissa?).

Aquest petit escrit només intenta recordar que intervenir al port i al litoral passa pel debat i el consens de la societat. Reclamaria per això, si es oportú, l'opinió dels agents, ciutadans, agrupacions, associacions, partits polítics... per aportar idees i coneixements per engrandir el debat a fi poder d'aprovar les millors intervencions tant per al litoral com per al port de l'illa i de la ciutat.

I no a més volum de formigó i no a més superfície d'ocupació a la badia d´Eivissa. (On estan el col·legis professionals, per exemple el d'Arquitectes, quan parlem de la ciutat patrimonial i el port, o altres col·legis com el d'enginyers? I, conegudes/racionalitzades les necessitats de l'illa i del port (pla d'infrastructures i pla d'usos a falta de pla especial reglamentari) per què no obrir la porta a un concurs d'idees?

 

Articles d'altri...

Artículos ajenos...

Eivissa - Ibiza...