Margarita Bonet Cardona - En Pere és mort

 

23 de novembre de 2005

 

Sóc una de tantes mares i pares que porten, cada dia en cotxe, la seva filla a l'Institut de Sa Blanca Dona i als centres dels voltants. Cada dia, cada matí, cada migdia, fem el mateix trajecte, jugant-nos la vida en una carretera que no disposa de les mesures de seguretat adequades; on les autoritats competents poden iniciar grandioses obres (planejades en els seus despatxos, sense res a veure amb la realitat que els envolta), tallar vies d'accés sense cap indicació ni solució alternativa i on ni tan sols es molesten a posar vigilància, per agilitzar i garantir la circulació, a les hores punta. Som moltes persones les que anem a portar els nostres fills als centres educatius. En Pere era un d'ells i avui és mort. Ell també es jugava la vida en aquesta carretera i la hi va deixar. En Pere tenia dos fills petits i era una bona persona.

Abans el trajecte des de Vila durava cinc o deu minuts, com a màxim. Hi havia diferents opcions per anar-hi: o bé agafaves la carretera de Santa Eulària i entraves per la rodona de Puig d'en Valls (opció totalment desterrada en l'actualitat per les immenses obres que s'estan desenvolupant) o bé anaves per la carretera de Sant Antoni. Vila a les 7,45 del matí és un gran cinturó de cotxes plens de gent que intenten arribar a l'hora, amb els cinc sentits ben desperts, ja que, el trànsit és tan abundant que t'obliga a estar molt atenta al que passa: cotxes que es creuen per tot arreu, caravanes interminables aturades a la carretera... un gran fiasco per començar el dia.

Això és el camí d'anada, però... i el de tornada? Aquest encara és més tercermundista, en haver suprimit una rodona, tots hem de sortir per un pas secundari - la cruïlla del Punto Cash - no destinat per acollir l'enorme quantitat de trànsit que convergeix a la mateixa hora, on conflueix un stop, una via preferent, un cedir el pas i un carril d'acceleració, tot a l'hora, si vols tornar a Vila.

En Pere es jugava la vida en aquesta carretera i la hi va deixar. Demà quan torni de portar la meva filla de l'Institut, quan estigui aturada esperant que passin els cotxes per accedir a la carretera, miraré la mimosa de la petita rodona existent, i em recordaré d'ell, pensant que va ser l'última cosa que va veure abans de morir. Tots sabíem que això podria passar i no vàrem dir res, perquè no estem acostumats a dir el que no està bé, i preferim jugar-nos la vida cada dia abans de denunciar uns fets que, només amb un guàrdia de trànsit o un semàfor, es podrien haver evitat. En Pere és mort i nosaltres seguim passant per la mateixa sortida.

 

Articles d'altri...

Artículos ajenos...

Eivissa - Ibiza...

Eivissa - Ibiza - Movilidad...

Movilidad - Seguridad vial...