Ricard Marlasca Martín - Parcs solars a Formentera

 

Novembre del 2007

 

Amb el panorama polític que tenim, sembla evident que el difícil es lluitar per propostes valentes, i no adoptar els projectes fàcils que van sempre acompanyats per una gran quantitat de diners, europeus o d'on sigui, i que emmascaren en realitat nous "pelotazos". No intentaré explicar el que signifiquen els seus camps de plaques solars a terrenys rústics. Els guanys econòmics són espectaculars. Igual que el que podria passar amb els conreus subvencionats i les plantes d'ecodièsel.

El més difícil és el que no s'acostuma a promoure. El mes difícil es portar endavant projectes que no faran milionari a ningú, i sospito que per això són fórmules que no els interessen. Em pregunto per què en la legislatura passada no es va fer res per promoure l'ús de plaques solars amb fórmules que no tinguin a veure amb l'arrasament de més territori (se'n riuen si senten parlar de fer servir els sostres de cases o zones industrials per col·locar-les, quan és sense dubte la opció més sensata).

L'aposta és sempre la mateixa: grans projectes i molts diners. Igual que no interessa desenvolupar una agricultura basada en els conreus tradicionals, però sí que es van atrevir a obrir la porta als transgènics, que en quatre dies acabarien amb la riquesa del medi ambient pitiús. Mai s'ha intentat rendibilitzar amb projectes sostenibles el territori ja degradat i construït de l'illa, quan el territori es tan poc. El que és fàcil és seguir amb la inèrcia del desenvolupisme que postulen, i no plantejar-se si és bo o dolent pel futur de les illes. De fet, com d'aquí a quatre dies ja no hi serem, no?...

Eivissa i Formentera es diferencien clarament pels diferents models turístics pels que han apostat. A Formentera s'han anat aturant quasi tots els projectes desmesurats que han intentat implantar-se, i el que no s'ha pogut aturar, fa molt mal de veure. A Eivissa han sortit endavant casi tots els projectes que no tenien cap tipus de problemes en destruir i obviar els valors paisatgístics, naturals o patrimonials amb els que es trobaven. Aquesta diferència fonamental entre les dues illes pot desaparèixer de la mà d'alguns que no entenen o accepten que models menys destructius i que garanteixin un futur més pròsper tinguin èxit. De la mà de qui teòricament hauria de protegir el medi ambient van entrar a l'illa projectes que, disfressats de sostenibilitat i ecologisme, són en realitat un increïble negoci econòmic. Sap, diputat Maians, quants endemismes vegetals formenterers existeixen? Només són tres, i gràcies a vostès està a punt de desaparèixer-ne un. Perquè si era conseller de Medi Ambient, devia conèixer l'existència d'un d'ells just a la zona on s'han col·locat les estructures del parc solar, no? Però suposo que enfront dels milions que guanyaran alguns amb les plaques poc té a fer una miserable planta, que sembla posada en aquest racó del món només per a molestar-los.

Alguns pensem que ara, a més, també està allà per alertar-nos de qui són, què volen i quins són realment els seus interessos, quins són els valors pels que no pensen aturar-se mai.

 

Ricard Marlasca Martín...

Conservación y sostenibilidad...

Versión castellana...