Miquel Piris - Amics del ferrocarril

 

(Diari de Balears, 6 de setembre del 2000)

 

El 2000 haurà estat important pel tren a les Balears. Per una banda, es compleix el 175 aniversari del seu naixement i per altra, si tot va com té previst Serveis Ferroviaris de Mallorca, aquest també serà l'any del seu renaixement amb la reobertura de la línia entre Inca i sa Pobla. Després de quatre dècades tancant línies, ha arribat l'hora de reobrir-les. Per acabar-ho de confitar, no poden estar molt a començar les obres al tram entre Inca i Manacor que està previst que sigui reinaugurat l'any 2003. L'arribada del Pacte de Progrés al govern ha suposat un alè de confiança per tots aquells illencs que confien en aquest mitjà de transport com a solució a part dels problemes de mobilitat de les nostres illes, saturades de cotxes fins al punt de tenir-ne la concentració més alta de tot Europa i, mentre ningú no digui el contrari, de tot el món.

Als que esperam el retorn del tren a Mallorca no se'ns ha escapat que en la recent campanya de comunicació del Pacte on ens explicaven que encara quedaven -tantes coses per fer», el tren hi tenia un pes molt important. Si vos hi heu fixat, al final de l'anunci de televisió» un nin viatja en un tren i ben al mig dels pòsters que hem pogut veure per tota l'illa hi ha unes vies. Totes dues imatges conviden a mirar cap el futur amb optimisme. Al mateix temps que m'embadalia conduint per Mallorca i trobant-me el pòster ara aquí ara suquí, arribà a les meves mans el darrer número de Es furgó correu, la revista de l'Associació d'Amics del Ferrocarril de Balears. A la portada ja fan tota una declaració de principis: la fotografia d'unes barreres que impedeixen l'entrada al túnel ferroviari que des de l'any 1931 fins el 1965 uní l'estació de Palma amb el port va acompanyada del titular «Quan s'obriran les barreres al transport públic?». Aquesta publicació, coordinada pel geògraf de l'UIB Pere J. Brunet, no és només un cau de trobada de nostàlgics, maquetistes i enamorats del tren que ens narren els seus viatges a bord d'aquestes màquines arreu del món.

També hi trobam una encesa defensa del transport públic i de la reimplantació del ferrocarril a les nostres illes amb els ulls posats al futur i no al passat. De les raons que els seus articulistes donen per justificar aquesta reimplantació em criden l'atenció algunes de les que aporta Antonio Cànaves: «pensem que a Espanya hi ha al voltant d'1.500.000 persones discapacitades, de les quals més del 50% tenen el seu origen en accidents de trànsit... les despeses ocasionades a la Sanitat espanyola pels accidents de trànsit són superiors als 3 bilions anuals... el tren és entre 50 i 150 vegades més segur que el cotxe, segons es tracti de ferrocarril regional o interurbà». Fa tres anys, quan van sortir veus de Llevant reclamant el retorn del tren, un articulista d'un diari illenc germà d'aquest que llegiu va qualificar aquella moguda de «romàntica» acusant-la de no tocar de peus a terra. Tres anys després economistes, polítics, geògrafs... s'han ocupat de treure-li la raó. L'Associació d'Amics dels Ferrocarrils de les Balears i tots els amics que el tren té a les illes potser són uns romàntics, però amb els peus i les idees fermament ancorades a la terra que estimen. Dia 1 d'octubre, a Llevant, tornarem a caminar pel retorn del tren a tota Mallorca, a totes les Balears (reprendre el projecte del tren entre Maó i Ciutadella no és cap desbarat). Tantes coses per recolzar.

mpiris@mallorcaweb.net

Articles de Miquel Piris...

Movilidad - Artículos ajenos...

Mobilitat - Mallorca...