Miquel Piris - Diaris de mentida i/o de mentides

 

(Diaria de Balears, 7 de julio de 2004)

 

Diari de G.


Dia A: Que Déu beneeixi a tots els americans que preguen a Déu per mi. Avui he envaït Iraq. Tots s'han cregut que aquest país té armes de destrucció massiva i relacions amb Al Qaeda. Formidable. A Europa, Blair i un tipus baixet amb bigoti estan fent bona feina. Que Déu els beneeixi també.

Dia H: Ara tothom ja sap que els iraquians no tenien armes de destrucció massiva (no les hi havíem venut) ni relació amb Al Qaeda (no els havíem presentat). Però la bola-whooper ha funcionat el temps necessari. Els meus assessors m'han passat un informe sobre les pregàries dels americans: donen gràcies a Déu perquè he alliberat els iraquians dels assassinats i tortures de Saddam. Que Déu em beneeixi. Per cert, avui hi ha hagut un atemptat a Madrid, a la república d'Espanya.

 

Diari de J.


Dia H: Benvolgut diari. Em falten pocs dies per passar a l'Olimp de la història. Déu m'ha donat fins i tot una mica més del que jo volia. Tot, per tant, va bé, tret del petit contratemps d'aquest matí. Hi ha hagut un atemptat aquí, a la capital. Han mort 200 persones. Otegi diu que no ha estat ETA, però ni jo ni els espanyols de bé no ens fiaríem mai d'un terrorista. A no ser que em digui que ha pactat amb Carod-Rovira, ha! Que gran som i que gran aquesta nació que he refundat.

Dia I: Maleïda premsa estrangera: només parla d'Al Qaeda. He telefonat als nostres diaris personalment i a les portades només parlen d'ETA. Per tant, tot continua controlat. Que gran és ser poderós. I en dos dies, que immens que encara he de tornar. Per cert, li he de recordar a Mariano que refaci la merda d'informes policials que ens han enviat. A qui se li acut no posar ni una paraula d'ETA.

Dia J: No ens ha quedat més remei que reconèixer que ha estat Al Qaeda, però l'atemptat no té res a veure amb la guerra d'Iraq (diuen que ho ha dit un terrorista). Els de les pancartes han sortit al carrer. Quina vergonya tan inconstitucional!

 

Diari de M.


Dia J: Molta gent ja sap que l'atemptat d'Atocha no l'ha fet ETA. Hi comença a haver alguna veu que es queixa de la manca de manteniment a la línia Inca-Manacor, però són veuetes molt aïllades, els de sempre, vaja. Pobrets. Les eleccions són demà.

Dia K: Ostres, quines coses, ahir vespre va caure un talús.

 

Diari de J.


Dia L: Les eleccions van ser manipulades i les manifestacions, organitzades pel PSOE. Nosaltres no hem jugat gens brut. Ells sí. La història sabrà fer-me justícia. Ana no atura de plorar. Deu pensar que no me'n sortiré d'aquesta. Infeliç. He fet el que havia de fer. Som gran i poderós. Som gran i poderós. El més gran. És en Mariano el que ha perdut. Jo no em presentava. He d'anar a veure en George. Necessit posar els peus sobre la seva taula. Buaaaaaaaaaaahhhh!

 

Diari de M.


Dia O: Hi ha dubtes sobre el tancament? Ensenyarem el nyap del pacte als periodistes. I els de sempre, si volen venir, que vénguin.

Dia P: Glups! Els de sempre han duit els seus tècnics i diuen que es pot obrir. Cap problema, nosaltres podem pagar molts més tècnics que diguin el contrari i tenim els mass(atge) media que compten. Aplicarem la tàctica, sempre efectiva, Matas-PHN: molts informes, molts informes, molts informes i ben pagats.

Dia U: Els de sempre han fet una protesta multitudinària amb paròdia inclosa. Dia V: Ostres, ha caigut un altre talús. Dia W: Els de sempre han fet una foto on es veu una màquina excavadora just a damunt del talús que ha caigut. Bah, tanmateix no els faran cas: un breu en una pàgina a la dreta, si és que arriba. Posar paret seca ha estat un encert. Sabia els agradaria un «toque mallorquín».

 

Diari de J.


Dia W: D'entrada, anar a signar llibres em semblava humiliant. Impropi d'un gran estadista internacional com jo. Però el meu psicoanalista tenia raó: sentir de prop com m'enyoren els humils em reconforta.

 

Diari de G.


Dia W: D'acord, sí, hem torturat els iraquians igual o pitjor que Saddam. Però a totes les guerres hi ha tortures.

Dia X: No sé de què es queixen: ja els he passat la sobirania. I qualsevol d'aquests anys traurem el nostre exèrcit d'allà. Quan el petroli estigui ben assegurat a les nostres mans.

Dia Z: El poble americà creu que la guerra va ser una equivocació en un 54%. És evident que algú dels media no ha seguit totes les instruccions dels meus assessors al peu de la lletra. El meu equip em sabrà treure d'aquí i tornaré a guanyar.

 

Diari de J.


Dia AZ: M'avorresc. Ja he anat a signar llibres fins i tot a Ceuta i Melilla. Estic avorrit. M'avorresc. Ja he comptat les 12.432 botelles que me'n vaig dur de la Moncloa tres pics. Estic avorrit.

 

Diari de M.


Dia AZ: Avui he inaugurat de nou la línia. Un bon aperitiu per al gran dia de l'estació multimodal.

 

Diari de G.


Dia AZ: Déu m'hauria de donar les gràcies. Ara el món és més segur... Glups! Perdona, estimat diari, t'he de deixar. Hi ha hagut un atemptat a Londres. 4.000 víctimes???!!!!! Mmmmmm... Quants dies falten per a les eleccions?

mpiris@mallorcaweb.net

Articles de Miquel Piris...