Miquel Piris - Fagedus el sanguinari

 

Diari de Balears, 14 de gener del 2003

 

Any 5 després de Crist. L'amfiteatre és ple i la multitud impacient per veure amb quina novetat els sorprendrà el governador Fagedus. Al mig de l'arena hi ha un jove esclau fermat a un pal, immobilitzat de cap a peus. De cop apareixen una trentena d'homes armats amb arcs. Un d'ells que du un poal ple de sang de porc. Els arquers es distribueixen per l'arena i entre el públic i l'home del poal treu una brotxa i pinta un punt a la cuixa de l'esclau. Es fa el silenci. L'esclau crida. El primer arquer no encerta. El públic brama i xiula. Al palc presidencial, Fagedus tremola: ha estat un any de fam i si aquells jocs no calmen les ires de la població, per ventura s'haurà d'enfrontar a una revolta. Però la segona sageta encerta el blanc. I el tercer, en disparar-li al nou objectiu, l'estómac. I d'aquesta manera, poc a poc, sageta a sageta, l'home del pinzell va pujant cap a òrgans més vitals. Els arquers cada pic estan més lluny, però són més hàbils en l'encert dels blancs. L'espectacle continua fins que, entre crits d'èxtasi de la multitud, l'esclau mor.

Macabre història, sí senyor, com la mort de Sant Sebastià. Hem evolucionat una mica. Per ventura sí. Fa poc, Iran ha decidit deixar de lapidar persones, però a altres indrets del planeta es fa això i coses pitjors. Aquí se suposa que som més civilitzats: les tortures a humans queden per a llocs reservats com ara algunes presons o comissaries. Però la tortura d'un animal continua sent un espectacle. Com que no he anat, ni pens anar mai a una corrida, n'he cercat una descripció per internet, a la web www.bienestar-animal.org : per començar s'engana el toro amb el «capote». Llavors, el picador li clava la «puya», una llança que li destrossa diversos músculs (trapeci, espinós i semiespinós, transversals del coll), lesiona vasos sanguinis i nervis obrint grans forats per on després se li poden clavar les «banderillas» (pals acabats en arpons d'acer tallant i punxant de sis a vuit centímetres). A continuació el travessen amb una espasa de 80 centímetres de longitud que li pot destrossar el cor, el fetge, els pulmons, la pleura, etc., depenent del lloc per on li enfonsin. Si li destrossen la gran arteria, el toro agonitza amb grans vòmits de sang. Llavors, en un intent desesperat per sobreviure, el toro sol cercar la porta per on va entrar, una sortida per fugir del martiri que li estan infligint. Llavors els seus botxins l'apunyalen amb el «descabello», una ganiveta de 10 cm L'animal cau a terra i el rematen amb la «puntilla», una altra ganiveta de 10 cm amb la qual intenten seccionar-li la medul·la espinal. D'aquesta manera, el toro queda paralitzat sense poder realitzar moviments amb els músculs respiratoris. Això provoca que mori per asfixia, moltes vegades ofegat en la seva pròpia sang que li raja pel nas i la boca. Cada any moren uns 39.000 toros en curses de braus i festes «populars» on se'ls hi cala foc a les banyes; se'ls tortura i després se'ls mata a tirs; són perseguits i rebentats per cotxes on també se'ls acribilla amb llances...

L'espectacle taurí és el responsable que l'Estat Espanyol no tengui una llei que protegeixi amb més força la resta d'animals. Dins el món de les associacions dedicades a la defensa dels animals, aquesta és una veritat més que acceptada i lluiten per canviar-la des de fa anys. Segons el codi penal, la crueltat amb els animals no és delicte i ningú anirà a la presó cometi la salvatjada que cometi amb els animals. I la llei continuarà així durant molt de temps perquè el loby del món del toro mou molts milions d'euros. Si les coses no canvien, el proper 26 de gener Mallorca tindrà el dubtós honor d'inaugurar la temporada taurina espanyola de la mà del batle de Palma i el suport econòmic de la Banca March. Fageda ha decidit tenyir de sang les festes de Sant Sebastià organitzant una corrida de toros monumental. Li he enviat un email a batle@palma.es però encara no m'han contestat.

mpiris@mallorcaweb.net

Articles de Miquel Piris...