Miquel Piris - Més camps de golf

 

(Diari de Balears, 27 de febrer del 2002)

 

Per dir el que va dir Celestí Alomar, que s'havien de fer més camps de golf, s'han d'anar a cercar motivacions ultramundanes. Va ser víctima d'una abducció extraterrestre? S'ha apoderat d'ell un hipnotitzador i està vivint una història similar a la que ens explica Woody Allen a L'escorpí de jaspi? Se sent gelós de Chenoa i vol que al Consell Insular de na Maria Antònia el mimin? O bé tot és producte d'una nit de desenfrè amb la conseqüent ressaca? Si va ser això darrer el que va desfermar la llengua del conseller Alomar, quants botellons havia begut el dia abans? Un per oblidar que les Balears pateixen set i que s'ha de recórrer de manera permanent a solucions tan fatals per al medi ambient com les dessaladores, consumidores orbes d'energia elèctrica (Gesa aplaudeix i brinda pel conseller per l'ocurrència). Dos per no assimilar que tot això està en relació directa amb el canvi climàtic i que els darrers temporals que han assolat les Illes molt probablement també (què farem quan torni la malària o vengui el dengue). Tres per no tenir en compte que els camps de golf són grans consumidors de territori i el Pacte de Progrés, fins ara, havia desestimat iniciatives que poguessin tenir aquest efecte, com ara la construcció de noves autopistes (que no eren els d'abans els que deien que els camps d'extermini de la natura es feien per interès general? No entenc res). Quatre per continuar pensant que els golfs atreuen turistes amb un cocodril estampat al pit quan està de sobres demostrat que qui acudeix darrere aquestes luxoses ofertes són compradors de segones residències amb un marc gravat al cervell (són majors i ja no són a temps de tatuar-se un euro). Cinc per no veure que el que cerca el turisme de qualitat, aquestes persones que duen una vida bastant normal encara que estiguin de vacances, és poder tenir un nivell de qualitat de vida similar o millor al que tenen al seu país d'origen (ha, ha, ha...). Set per no entendre que noves mantes de gespa verda només comporten noves edificacions i que el que necessiten les Balears és fer-ne desaparèixer (especialment enguany, que la caiguda de milers de pins ha despullat edificis lletjos de veres: propòs el I Concurs d'Arquitectura Incompetent de les Illes Balears i opten al premi milers de bunyols). Vuit per no adonar-se que un turista que ha conegut Mallorca fa 10 o 20 anys i ha vist com han tornat de repugnants la majoria de les nostres zones turístiques té motius sobrats per no tornar-hi mai més. Nou per no recordar el compromís de Govern i Consell per fer una moratòria de camps de golf. I deu per no pensar a eliminar el botelló balear/germànic abans de passar a «grans solucions»: les Balears són, cada pic més, lloc promocionat pels touroperadors per al turisme juvenil etílic. A mitjan temporada, molts hotelers (no tots) comencen a veure el fantasma de la crisi turística anual, es posen nerviosos i venen ca seva al preu que sigui («ens obliguen els grans touroperadors», au venga!). Empresaris de la gran superfície alcohòlica i batles amb pocs escrúpols (i alguns amb molts interessos esperitosos) fan la resta per completar una oferta que està i estarà en oposició directa al fet que pugui venir un sol turista de «qualitat». A més d'un certamen sobre Antiarquitectura, tenc una nova proposta a fer: senyor Alomar, tanqui les portes dels camps de golf a triomfadors de la tercera edat i obri-les als joves amb ganes de destrossar-se el fetge i les neurones. Allunyi els bàrbars que converteixen poblets encantadors en macrodiscoteques en aquests entorns idíl·lics, seria el millor servei que podria fer el golf al turisme de qualitat. Llavors tampoc no necessitaran aigua per regar la gespa i els illencs podrem beure aigua amb gust d'aigua i no de dimonis.

mpiris@mallorcaweb.net

Articles de Miquel Piris...