Miquel Piris - Romeria ferroviària

 

14 d'abril de 2004

És d'agrair que el passat dissabte dia 3 d'abril la consellera d'Obres Públiques, Margarita Isabel Cabrer, mostràs obertament en quin estat es troba la línia Inca-Manacor on el 13 de març hi va haver un descarrilament provocat per l'esllavisament d'un talús. La transparència de Cabrer va permetre que entre els visitants hi hagués dos enginyers i un geòleg convidats per l'Associació d'Usuaris i la Plataforma per a la Defensa del Tren a Mallorca (http://www.mallorcaweb.net/trensi/). Aquests senyors, curiosament, no veuen les coses amb els mateixos ulls que els tècnics contractats per la conselleria. Durant la romeria ferroviària (*), un d'aquests enginyers d'obres públiques que no cobra del Govern balear li va dir personalment a la consellera que no hi havia motiu per tancar el tram entre Inca i Sineu. Li ho va dir amb tota la tranquil·litat que donen els anys d'experiència dirigint obres ferroviàries.

L'informe sobre l'estat de la línia realitzat per aquest professional conjuntament amb un doctor en enginyeria de camins que també hi era present conclou que aquest tram es podria obrir demà mateix. Les obres que s'hi han de fer no tenen perquè interferir amb el funcionament normal de la línia. Pel que fa a la resta, des de Sineu fins a Inca, es podria reobrir treballant-hi quinze dies. Pasast aquest termini, també es podrien combinar obres i circulació de trens. D'altra banda, reconeixen que l'obra no està ben feta, que és un nyap, un bunyol, (una «chapuza», en terminologia Cabrer) i que s'han de fer rectificacions. Faltaria saber fins a quin punt aquestes rectificacions estaven previstes pels tècnics que van treballar contrarellotge electoral en la reobertura de la línia. Si aquests acabats estaven previstos, com és que en els mesos posteriors a la inauguració de la línia no es va actuar immediatament? I si no s'havien planejat les modificacions necessàries, com s'explica que un tècnic del nou govern no fes una simple inspecció ocular de la línia? El que ara han descobert després de nou mesos i un accident ho podia veure a simple vista un tècnic el primer dia que la Cabrer va trepitjar la conselleria. No ho van veure o no ho van voler veure? Les dues opcions són igualment greus.

El dia 13 només hi va haver ferits, però hi hagués pogut haver morts. Els antics responsables del projecte hi tenen responsabilitats i s'hauran d'explicar, però resulta pueril pensar que ens podem creure que l'actual administració no hi té res a veure. En tot cas, la consellera va deixar ben clara amb repetida insistència quina era la seva postura respecte de la reobertura: «No me da la gana!». Fins el setembre quasi té temps de fer la línia nova. Per ventura seria una bona idea afegir una altra via, així tendrien una excusa de veres per aturar el tren.

El director general d'Obres Públiques, Carlos Jover, va tenir una actuació impagable. Aquest senyor deu cobrar cinc vegades més que qualsevol mortal de l'erari públic, però es va atrevir a dir que no s'havia vist mai a Espanya una obra on hagués passat quelcom similar. Un cor de veus li va respondre quasi a l'uníson: «I l'AVE Madrid-Lleida, què?». On és l'alta velocitat d'aquest tren que transcorre entre forats i protestes dels geòlegs denunciant que no se'ls havia tengut en compte? És un AVE disminuït de preu gegantí que encara no se sap quan circularà a la velocitat que toca per culpa de problemes cosins dels que té la línia Inca-Manacor. I a pesar de tot, circula! perqué a algú sí «le da la gana!» a diferència del que deia la consellera Mabel Cabrer durant la romeria*. I just en el mateix instant en què Jover deia aquell doiarro, a Madrid es reobria un forat de 17 metres a l'autovia de València (A3) al seu pas per Perales de Tajuña. Personal contractat pel Ministerio de Fomento hi havia estat fent feina durant tres dies a marxes forçades per tenir-ho tot asfaltat i pintat de nou de cara a l'operació sortida de Setmana Santa. I en un parell d'hores, pataplam!, tornà a aparèixer el forat. Ha, ha, ha, que no s'havia vist mai a Espanya! Ha, ha, Jover, ha, ha, quina conya! O a aquest Estat es donen moltes casualitats o l'obra pública no es fa com toca. Per quina opció s'inclinen?

El cas és que el tren ja no arriba a Manacor. SFM deu ser l'única companyia ferroviària del món interessada a tancar les seves pròpies línies. És clar que això no és nou. L'any 77 va passar el mateix i el benefici va ser per a la companyia d'autobusos AUMASA. Tal com ara. I els perjudicats, els passatgers. Tal com ara. El tren que ara roman immobilitzat podria anar a 30 quilòmetres per hora durant 12 quilòmetres i encara arribaria abans que els autobusos de «ses rectoretes»! Quin estrany poder tenen empresaris del transport per carreteres com aquestes que, tot i la seva ineptitud per donar un bon servei, aguanten legislatura rere legislatura sigui el color que sigui el que governa? República bananera és poc per definir un país on aquests empresaris es permeten la poca vergonya d'admetre públicament que veuen interessant la inversió en ferrocarril sempre que no deixi en inferioritat de condicions els seus negocis de transport de passatgers per carretera. Per no deixar en inferioritat de condicions una empresa com AUMASA, els futurs trens de Mallorca haurien de ser estirats per mules! I tot i així podrien continuar quedant en inferioritat de condicions. El que ens vénen a dir aquests insignes empresaris és que d'inversions ferroviàries, res de res. No és d'estranyar que a Balears encara ens faltin més de 200 quilòmetres per arribar a la mitjana espanyola i més de 300 per arribar a l'europea. A principis de segle XX la xarxa ferroviària mallorquina arribava als 200 quilòmetres i avui només als 76. Som al segle XXI, però no es nota gaire: falten vies i sobren cacics. Els empresaris del transport encara no han entès que tren i bus són complementaris, que es necessiten mútuament. Que convivint en pau hi surten guanyant tots dos. Molts conductors d'automòbil i de camió antitrén no han entès que si es treuen cotxes de la carretera ells guanyen en seguretat, rapidesa i comoditat.

Molts governants no han entès que ells no estan tan sols al servei de certs interessos, sinó també del poble. Aquest que va descarrilar no era «el tren del Pacte de Progrés», com publicava un setmanari manacorí: és el tren dels mallorquins, dels que voten el PP, el PSIB, EU-Els verds, UM, PSM, ERC... Ara haurem de veure durant quin temps els ciutadans mallorquins estan disposats que els tenguin segrestat el seu tren. La conselleria i els seus «tècnics» diuen que necessiten 160 dies. Un equip de professionals prestigiosos i amb experiència en la direcció d'obres ferroviàries diuen que amb quinze n'hi hauria d'haver de sobres.

mpiris@mallorcaweb.net

(*) Un representant dels consumidors va qualificar la visita a la línia de «romeria» davant de la consellera. Acte seguit, aquest senyor va ser durament recriminat per algunes persones. Segons l'Alcover Moll, una romeria és una peregrinació devota. Per tant, tenint en compte la devoció mostrada pels tècnics de Cabrer per tancar la línia, el senyor dels consumidors tenia tota la raó.

 

Antoni Cladera Bohigas i Josep Sindreu Fernàndez -
Valoracions a la visita a la línia de ferrocarril de l'enllaç a Manacor...

Articles de Miquel Piris...

Movilidad - Mallorca...