Miquel Piris - Turisme per vomitar

(Diari de Balears, 2 de febrer del 2002)

 

Tenc un amic que els caps de setmana dels darrers quinze anys ha dormit fatal i s'ha aixecat pitjor. Tot i que el seu era un carrer asfaltat, un any, a un racó, hi va néixer una tomatiguera. Algú l'havia sembrada involuntàriament, amb la boca. Els seus veïns érem nosaltres: una gernació d'adolescents descerebrats a la recerca d'una trompa enmig d'una descàrrega de Seguridad Social, Rocky Sharpe and the replays, Montenegro, Sopa de Cabra, Kortatu, Gipsy Kings, La polla records, Ossifar...a més decibels dels que pot suportar un humà. I això que encara no havia arribat la música màquina! Un dia, aquell pub va deixar d'estar de moda i les nits pel meu amic es van fer un poc més suportables. Ara al poble parlen d'obrir un nou local de marxa, però al meu amic li quedarà enfora. Si el pub té èxit, els que veuran el seu carrer tapissat de vòmits, crits i pixum seran uns altres. Però a Mallorca, sobretot a la costa, hi ha persones a les quals no els queda ni l'esperança de la incertesa. Saben que el seu destí durant cinc mesos és el de patir renou, massa renou, i excrecions diverses. Aquells que s'ho poden permetre, durant la temporada turística marxen a una segona residència lluny de bars, hotels i discoteques. «L'alemany ve a Mallorca a beure cervesa a l'aire lliure i ha de poder fer renou; i si no en fa, ja el farem noltros per ell». A l'abric d'aquesta premisaa han crescut les grans superfícies del litre de cubata a 900 pessetes. Mallorca és un Carrefour d'agafar castanyes i les seves platges balnearis per a la ressaca i per plantar coses amb la boca. Cada pic més. Pobres guiris, què han de fer? anar a dormir prest? Per favor, ells no han vengut a Mallorca per inflar-se de somnífers com fan tants mallorquins cada nit i tampoc no tenen una segona residència on puguin fugir dels concerts dels hotels; els karaokes dels bier garten; els cors d'adolescents brindant amb litrones; els bum, bum, bum que regala la discoteca a les cases, pisos i hotels del costat... «Va, Gunter, no t'enfadis, si no podem dormir baixam i feim una cervesa. Que estam de vacances, homo! Posa't tranquil. Ja dormirem en tornar a Alemanya. I l'any que ve anam de viatge a una altra banda on no facin tant de renou i ja està». «I això que deien que aquesta era l'illa de la calma». «Això era abans, Gunter, fa molt de temps. Quan veníem amb els nostros pares». M'imagín la conversa a les 12 de la nit, dins una habitació de l'hotel que hi ha davant ca nostra. En Gunter i na Silke faran bé a no tornar. Enguany obrin un nou Bier Garten ben davant ( i no és el primer). Ja hi estan fent obres tot i que no tenen permís d'obertura (tampoc no el necessiten).

I encara hi ha qui predica que s'està treballant per aconseguir un turisme de qualitat? Mentre un mallorquí no pugui viure en un lloc turístic amb un mínim de qualitat de vida, aquest turisme no el tornarem a tenir. I ara, donau-li la culpa a l'ecotaxa, imbècils.

mpiris@mallorcaweb.net

Articles de Miquel Piris...