Miquel Piris - Descarrilament d'un tren

 

(Balears, 21 de febrer de 2002)


«He creat un artilugi que solucionarà els problemes de mobilitat de la nostra societat. Però té un inconvenient: només a Espanya cada any matarà unes 4.000 persones i unes 35.000 més quedaran greument ferides». Algú creu que aquest inventor podria patentar el seu artilugi en algun racó de món? No podria, efectivament, perquè aquest artefacte va ser patentat fa anys a EUA: el cotxe.

En aquests moments, l'automòbil domina de manera abrumadora l'imperi del transport a tot el món i d'una manera encara més intensa a les Balears. La concentració de cotxes a les nostres illes bat tots els rècords. Segons la Dirección General de Tráfico, Balears és la segona província amb més accidents de trànsit de tot l'Estat. Cada any més de 100 persones deixen la vida a les carreteres de les illes. Segons la Unió Internacional de Ferrocarrils, la sinistralitat és 190 vegades major a la carretera que al ferrocarril. A més, els costos de contaminació atmosfèrica són 60 vegades més alts; els tubs d'escapament dels cotxes emeten C02 i dioxines. El tren, també, però en unes quantitats molt inferiors.

Davant tot això, crida l'atenció la facilitat esfereïdora que té el tren per obrir informatius i ocupar portades de diaris. El recent accident sense víctimes mortals de l'estació de sa Pobla, per exemple. Per què? El ferrocarril és víctima del seu èxit: és un mitjà de transport tan segur que quan hi ha una desgràcia, aquesta es transforma en notícia. I segons els organitzadors de la realitat mediàtica, aquells que decideixen en quin ordre d'importància han d'arribar les informacions al receptor, un accident de tren, encara que no hi hagi morts, és una notícia en majúscules. A banda d'això, no és el mateix veure una foto d'un cotxe esflorat que tot un senyor tren empotrat contra un altre. De fotos de cotxes esflorats, lamentablement, n'hi ha cada dia arreu. De trens, no. Sembla que aquesta espectacularitat dels accidents del mitjà de transport més segur que existeix, conjuntament amb l'avió i el vaixell, va ser una de les raons principals de la desaparició del llarg entramat de vies amb què un dia, no fa molt, va comptar Mallorca. Algú ho hauria d'esbrinar.

Però hi ha trens que descarrilen abans d'existir. És el cas del tren a la Universitat de les Illes Balears. Una carretera l'ha destronat. Els que ens havíem cregut que aquest mitjà de transport havia de ser emblema del pacte de progrés ens movem entre la decepció, el cabreig i la tristesa. En aquesta legislatura el pacte haurà convertit en realitat el tren fantasma d'en Matas. D'aquí un any i un mes i mig, si tot va bé, hauran inaugurat la línia que ha d'unir Palma amb Manacor (per cert, 55 minuts, els que es calcula que se torbarà el tren a fer el trajecte, són molts minuts per competir amb el cotxe). Serà un balanç gegantí si tenim en compte el boicot d'Aznar cap el pla de transports del Govern Balear. Sense doblers és difícil fer infraestructures, i Aníbal El Caníbal no ha amollat ni un euro cap a les illes. Però en aquesta situació d'ofec a la qual s'enfronta el pacte de cop apareixen 839 milions de pessetes per desdoblar la carretera de la Universitat. I tres dies després que el conseller Quetglas i el rector Huguet inaugurin les obres, la Conselleria de Medi Ambient fa públic un informe amb el següent titular: «La contaminació del transport balear correspon a un país 6'4 pics major». Tenim 652 turismes per cada 1.000 habitants quan la mitjana estatal és de 427. Ho direm una vegada més: som el lloc del planeta on hi ha més cotxes per habitant (que algú ens demostri el contrari, que l'hi agrairem).. I perquè la joventut universitària, futur del nostre país, pugui entendre que s'ha de fer quelcom per canviar això; que el canvi climàtic no és cap broma; que el futur ha de passar per força pel transport públic; que el tren és un sistema de transport amb un índex de sinistralitat mínim, el que menys territori ocupa, el més ràpid, capaç i econòmic de tots els mitjans terrestres, que és un dels transports més ecològics que existeixen... els fan una carretera. S'ha perdut una bona oportunitat per demostrar coherència o, sense anar tan lluny, seny. Ens ho hem de creure, senyores i senyors del pacte, que estan pel tren?

mpiris@mallorcaweb.net

Articles de Miquel Piris...

Movilidad...

Mobilitat - Mallorca...