Miquel Àngel Maria, professor - Danys col·laterals

 

(Diari de Balears, 7 de juny de 2005)

 

Conta Ryszard Kapucinski a «El Emperador» -i et glaça la sang a les venes- que fins ben entrat el segle XX a Etiòpia es practicava la «liebasha», un sistema màgic per trobar lladres fugitius: un fetiller donava un beuratge a un nin petit i aquest, embriagat (guiat per forces sobrenaturals, deien els bruixots) era posat enmig del carrer. El malaurat infantó començava a donar tombs, entrava a qualsevol casa i assenyalava un home: ja tenien culpable, que era immediatament detingut per la policia. L'infeliç podia ser innocent, però si entrava un bergantel·lo d'aquells i l'apuntava amb el dit, ja havia begut oli. D'acord, el sistema era una mica bèstia, però garantia que sempre es trobava un culpable, cosa que és, al cap i a la fi, el que ha de fer la Justícia. Al cap i a la fi, sempre es poden cometre errors, no?

Sigui com sigui, aquí podem estar tranquils, aquestes coses no passen. Els infants del nostre país no vagaregen pel carrer i cap bruixot no els dóna pòcimes al·lucinògenes. O sí? Bé, és igual, això seria tema d'una altra reflexió. El que vull dir és que no entrarà a ca nostra cap dendelet enviat per un bruixot i, per error, farà que ens arrestin. Alerta però, que això no vol dir que sense sortir de casa estiguem segurs. Ens pot passar, per exemple, que mentre estam escarxofats a la butaca de ca nostra fent una becaina ens envesteixi una excavadora i ens tomi la casa. No, no em diguin exagerat, que això acaba de succeir a Algaida. Divendres passat, els operaris que treballen a l'autovia Palma-Manacor van ser enviats a demolir una casa i, per error, en van esbucar una altra. La casa enderrocada era innocent, no havia fet res, la pobra. La casa culpable era l'altra, però per equivocació va clapir la casa innocent. I això que la casa-víctima era un immoble protegit, però ja sabem que a Mallorca la protecció del patrimoni no és gaire cosa més que un trist expedient cobert de pols, oblidat en un calaix qualsevol.

De tota manera, tampoc no hauríem d'exagerar l'infortuni i treure les coses de polleguera. Des del Departament de Carreteres del Consell de seguida ens van tranquil·litzar: «la casa ja estava en runes», per la qual cosa l'acció de les màquines «sembla més espectacular del que va ser». Ja ho val. Sort tenim que a Mallorca els edificis protegits solen estar en estat ruïnós. Si els tinguéssim cuidats i sencers, un accident com el que ha succeït seria molt més lamentable.

La vida és així, ves què hi farem. Una cosa són les bones intencions -tots els polítics diuen tenir intenció de preservar el patrimoni-, i una altra les servituds del progrés. I el progrés -ai, el progrés...!- de vegades fa aquests danys col·laterals. Cosones sense importància, comparades amb els beneficis presents i futurs que ens depara la Mallorca asfaltada, des de fins a Ses Salines, i des de la Punta des Freu fins a Sant Elm. Ho comprenc. Tot i així, no em negaran que és curiós que els errors sempre es cometin en la mateixa direcció. Com els danys col·laterals de les guerres modernes, que sempre peguen del mateix cantó, i generalment colpegen els més desgraciats. Aquí, igual: que jo sàpiga, a Mallorca no ha passat mai que fent-se unes obres per rehabilitar un edifici protegit, s'hagi esbucat per equivocació una autopista. Això seria un disbarat, és clar.

 

Mobilitat - Mallorca...

Versió catalana del website...

Una cita de Julio Caro Baroja : Conservadores y conservaduros...