Música per a peces de fusta: Steve Reich
Obertura per Hans N. Feet: William J. Schinsting
Quartet per a bosses de paper: Larry Spivack
Congress is in session: Joe R . Taylor
Música per a cadires: Àngel Ferrando
An kleine Tafelmusike: K. Menke
Dinning room music: Rupert Kettle
Appetizer
Mountain song
Dessert
Batucada trucada: Percussió de butxaca

Presentació a càrrec d'Albert Gumí

Qui és Qui?

El grup Percussió de butxaca l'integren els germans Ferran i Robert Armengol, Saki Guillem, Pilar Subirà i Fede Giberga. Tots ells són percussionistes provinents de camps molt diversos, que s'han unit amb una inquietud comuna: la de passar-ho bé interpretant i creant obres d'allò més original, investigant noves sonoritats, improvisant, i rescatant objectes del desguàs per fer música. Avui ens porten tot un seguit de peces d'autors actuals, com el nord-americà Steve Reich. Ja se sap que tots tenim les nostres manies; la d'aquest compositor va ser, durant molt de temps, la de només permetre que la seva música fos interpretada per grups dels quals ell mateix en formés part. Altres dèries, com la de Larry Spivack, és la d'utilitzar les bosses de paper per a alguna cosa més que per anar al mercat; o com la de Wllliam J. Schinsting, que en l'Obertura per a Hans N. Feet ens fa un joc de paraules que, encara que no sapiguem anglès, podrem entendre molt bé quan avui ens l'interpretin... Les de Joe R. Taylor, Angel Ferrando, K. Menke, Rupert Kettle i els mateixos membres de "Percussió de Butxaca" les anirem descobrint al llarg d'aquest desconcertant concert.

Què és Què?

EI mot "tocar", en el sentit de tocar un instrument musical, és, en moltes llengües, el mateix que es fa servir per "jugar". Així, els anglesos en diuen "to play", els francesos "jouer", els alemanys "spielen", els holandesos "spelen"... I és veritat que té molt de joc, així com de molts altres fenòmens relacionats amb la comunicació, la sensibilitat, la intel.ligència, l'habilitat i el so (els italians, sense anar més lluny, en diuen sonare).

En el concert d'avui, a més de divertir-nos veient com els intèrprets "juguen" i improvisen damunt l´escenari, se'ns mostrarà també cóm la música que es compon als nostres dies és molt inquieta i experimental. De fet, sempre ho ha estat, i és gràcies a això que al llarg dels segles s'han anat inventant nous instruments i cercant noves vies d'expressió; però potser un dels trets fonamentals i comuns dins la gran diversitat de l'art contemporani sigui precisament l'afany d'exploració. No ens ha d'estranyar, doncs, tot aquest munt d'andròmines musicals i efectes sorprenents, ni que de la butxaca ens en pugui sortir un grup de percussionistes -en el millor sentit de la paraula- ben "sonats".