Delegació Territorial del Col·legi de Geògrafs a les Illes Balears -

AL·LEGACIONS AL PLA DIRECTOR SECTORIAL DE TRANSPORT DE LES ILLES BALEARS

 

Palma, 2 de novembre de 2004

 

HONORABLE SRA. MARGARITA ISABEL CABRER GONZÁLEZ
CONSELLERA D’OBRES PÚBLIQUES, HABITATGE I TRANSPORTS
GOVERN DE LES ILLES BALEARS

 

Lluïsa Dubon i Pretus, amb DNI 41489925, i domicili, a efectes de notificacions, al C/ Son Armadans, núm 4, 3er C, CP 07014, de Palma, com a presidenta de la Delegació Territorial del Col·legi de Geògrafs a les Illes Balears, en nom i representació del qual actua, exposa:

1. Que s’ha assabentat de l’obertura del període d’exposició pública del Pla Director Sectorial de Transport de les Illes Balears (Informació pública relativa a l’aprovació inicial del Pla Director Sectorial de Transports de les Illes Balears. BOIB núm 123, de dia 4 de setembre de 2004).

2. Que el Col·legi de Geògrafs, com a institució que treballa sobre el territori, i tot atenent al marc legal presentat anteriorment, considera adient presentar les següents

 

AL·LEGACIONS

 

1.- CONSIDERACIONS SOBRE LA DIAGNOSI GENERAL DEL TRANSPORT

El Pla de Transports s’ha de basar necessàriament en una diagnosi encertada de la realitat de la mobilitat a les Balears, ja que sobre aquesta diagnosi és sobre la que s’han de basar les accions a desenvolupar. Tot i així, a l’hora de tractar la informació per fer la diagnosi del transport consideram que s’empren estudis realitzats fa massa temps, dels quals en destacam els següents casos:

- Repartiment modal dels viatges motoritzats, 1996.
- Mobilitat dels turistes a Calvià, 1997.
- Distribució modal del trànsit interinsular de viatgers, 1999.

El fet d’utilitzar aquesta informació no facilita l’objectivitat que mereix aquest Pla. Com a cas més paradigmàtic, hi ha el de les dades de població, que durant el darrers cinc anys han sofert augments considerables degut a la immigració que no es reflecteixen en aquest estudi. Fins i tot es detecten errades a l’hora de citar algunes fonts de informació (cas de la contradicció de la següent taula: Trànsit aeri a Balears, la font de la qual s’atribueix a l’Autoritat Portuària de les Balears i cambres de comerç).

Al mateix temps, a la diagnosi no es fa cap referència a temes tan importants com la influència de l’augment del preu del petroli i dels combustibles al transport balear, les repercussions de l’augment de les tarifes que fan les companyies aèries o l’augment del descompte per resident que realitzarà el Govern central fins arribar al 50%.

A més d’això, el Pla ha perdut una gran oportunitat de llançar estudis seriosos sobre mobilitat i transports a les Balears. Com a exemple, no s’han realitzat estudis propis sobre temes tan importants com la mobilitat de la població no resident (només hi ha dades de Calvià que s’extrapolen de manera poc justificada a la resta del territori), o bé de com s’han d’interconnectar les actuacions en matèria de Carreteres amb el Pla de Transports. També hi manquen estudis sobre mesures per reduir la necessitat de mobilitat de la població (per exemple, amb una bona planificació de les infraestructures bàsiques, situades a llocs de fàcil accés).

Consideram, per tant, que caldria revisar aquest diagnòstic per tal que s’ajusti al moment en què s’aprova el Pla, ja que s’està introduïnt un biaix en el diagnòstic que provocarà l’obsolescència immediata del propi Pla. A la vegada, consideram que s’haurien de realitzar estudis previs sobre mobilitat i transports que no s’han duit a terme en el propi Pla.

 

2.- CONSIDERACIONS SOBRE INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT TERRESTRE

Tal i com s’ha apuntat a l’apartat anterior, el Pla està mancat d’una visió conjunta de la planificació de les infraestructures de transports (carreteres i xarxa viària) amb les actuacions per fomentar el transport públic i una millora de l’accessibilitat que redueixi les necessitats de mobilitat. Així, en la darrera modificació del Pla de Carreteres recentment aprovat, o bé en el Pla Territorial de Mallorca, per exemple, s’hi preveuen tot un seguit d’actuacions en infraestructures terrestres (autopistes i autovies) que no s’han contemplat a l’hora de plantejar les actuacions del Pla de Transports, ni a la inversa, el Pla de Transports no ha tengut en compte aquestes darreres modificacions a l’hora de revisar el seu diagnòstic i els seus objectius. Per tant es crea una desconnexió entre les bones intencions del Pla de Transports, que promou l’augment dels usuaris del transport públic fins a un 25% del total, i el Pla de Carreteres, que amb les actuacions previstes provocarà, sens dubte, un augment molt considerable de l’ús del vehicle privat en els desplaçaments.

Així, consideram que s’hauria de revisar tota la política de transports i la d’infraestructures en xarxa viària, amb l’objectiu de reduir les necessitats d’ús del vehicle privat i promoure l’ús del transport públic, tal i com pretén el Pla de Transports.

 

3.- CONSIDERACIONS SOBRE EL PLA DE TRANSPORT FERRROVIARI

Considerant la població afectada per la línia de Palma-Santanyí cal dir que l’oferta no és suficient per fer-la funcionar. Amb dades de 2003, la població de Llucmajor, Campos, Santanyí i ses Salines ascendeix a 49.753 habitants, xifra insuficient i que fa inviable el projecte d’obertura d’aquesta línia. Al mateix temps, es crea una contradicció amb el rebuig del ferrocarril a Eivissa i Menorca, ja que se suposa que no existeix una demanda suficient per crear les línies de Sant Antoni – Eivissa, Aeroport – Eivissa i Santa Eulària – Eivissa mentre amb xifres semblants es decideix crear la línia del Migjorn a Mallorca.

En el cas de Palma, cal dir que a nivell polític encara es troba en fase de debat amb la ciutadania el desenllaç del soterrament de les vies del ferrocarril. No se sap si finalment es deixaran uns carrils per la circulació de cotxes o es crearà un “corredor verd” per a vianants i ciclistes. Així sol·licitem aprofitar l’espai alliberat per fer un vial per a vianants, que inclogui un carril per a bicicletes i, si s’escau, una via d’entrada d’un únic carril per a autobús (servei públic urbà i interurbà) que faria millorar l’eficiència del transport públic de la ciutat.

En quant al finançament d’aquest tipus de transport, es confia en l’aportació de l’Estat en base a la llei 30/1998 de règim especial de les Balears (REB), davant la impossibilitat d’afrontar per part de l’Administració autonòmica els 1.385.762.481 euros que costaria desenvolupar aquest programa ferroviari. Creiem que es molt arriscat confiar en uns diners que no es tenen i que depenen de negociacions que fins aleshores no han donat massa bon resultat, com és el cas del conveni de Carreteres.

Consideram que s’ha de revisar la planificació econòmica de tot el Pla, ja que aquesta planificació no s’ajusta a les possibilitats reals de finançament, amb la qual cosa es posa en dubte la viabilitat de tot el Pla de Transports.

 

4.- CONSIDERACIONS SOBRE EL PLA DE TRANSPORT INTERINSULAR

Trobem que manca un estudi sobre la insularitat, detectant punts febles a solucionar amb el Règim especial de les Balears. En el cas dels transports el fet insular resulta de gran importància, considerant a més el casos de la doble insularitat, com passa a Formentera. Cal analitzar els problemes existents amb les seves causes per tal de aconseguir un document que mostri la realitat insular de forma clara i que pugui servir per a convèncer a polítics de l’Estat, que sovint no arriben a entendre aquesta problemàtica.

Al mateix temps, aquest pla no fa referència a l’avantprojecte de la “llei de ports autonòmics” presentat recentment per la Conselleria d’obres públiques, habitatge i transports. Trobem que fa falta un estudi que analitzi la situació els diferents ports de les Illes Balears i l’impacte del turisme nàutic, cada vegada més important i que assoleix un pes cada vegada més fort dins els desplaçament de molts turistes.

 

5.- CONSIDERACIONS SOBRE LA VALORACIÓ ECONÒMICA DEL PDSTIB

El PDSTIB preveu una inversió total de poc més de 82 milions d'euros entre els anys 2005-2012 per al desenvolupament del Pla de transport regular de viatgers per carretera i el Pla d’intermodalitat, a més de la despesa abans esmentada amb el programa ferroviari. Es tracta de quasi 1.500 milions d’euros, xifra molt elevada fins i tot per a l’Estat espanyol, i més per començar a invertir a partir del 2005 (amb un pressuposts ja presentats pel proper any i que lògicament no fan cap esment a una possible inversió a les Balears dins aquests àmbit). Trobem necessari un càlcul reial del finançament de les inversions en el temps, amb una periodització verídica que mostri clarament les possibilitats de col·laboració per part de l’Estat, amb quantitats aproximades i períodes concrets de realització.

 

6.- CONSIDERACIONS SOBRE LA GESTIÓ DEL PDSTIB

Consideram que seria molt important crear una Comissió de Mobilitat que tengui un caire interdisciplinar o interinstitucional, que realitzàs estudis i propostes constants dins una matèria tan important com és la dels transports. Dins una societat on augmenten els desplaçaments, adquireix gran importància el coneixement de les pautes de mobilitat i les polítiques de transport. Així, consideram que caldria incloure propostes contínues d’anàlisi planificació i gestió dels transports de viatgers amb aplicació del domini de les tècniques d’anàlisi espacial, com per exemple la identificació de rutes pròximes o els estudis de localització amb els sistemes d’informació geogràfica (software SIG).

El Col·legi de Geògrafs ofereix la seva experiència en anàlisi espacial i de mobilitat per formar part d’aquesta comissió, així com assessorar en el que calgui en polítiques de mobilitat i transports.

Tot esperant que siguin considerades les al·legacions presentades en aquest document, us saluda cordialment

 

Sgt. Lluïsa Dubon i Pretus

Presidenta de la Delegació Territorial del Col·legi de Geògrafs a les Illes Balears

 

Movilidad...

Movilidad - Balears...