Paquita Cardona Roig


A LA LLUNA PLENA

Lluna d´enamorats,
que vols amagar-te a la mar
i no pots.
La teva llum encisadora
il.lumina la nostra nit.
Sota el teu reflex de plata,
llegirem paraules d´amor
i abraçats a la vora de la mar
et cantarem:
“Lluna d´enamorats,
que vols amagar-te a la mar
i no pots.”

Sorolls de mar i lluna,
ombra de pescadors.
El temps s´atura
per tornar a escoltar
la nostra cançó:
“Lluna d´enamorats,
que vols amagar-te a la mar
i no pots”.
Somnis de matinada
vent la teva llum,
sentint més a prop
la teva pell de la meva pell.

El teu temps s´acaba,
lluna plena,
el nostre també per avui.
El dia ens dirà prou,
ja no podrem esperar més.
Et farem adéu amb la mà
quan el sol et prengui el lloc.
Tornarem a casa passejant,
pensant que ben aviat tornaràs a ser
la lluna dels enamorats
que vols amagar-te a la mar
i no pots.

Artículos y poemas de Paquita Cardona Roig...