Pau Sarradell - Millor un pèndol

 

Versión castellana

 

(Ultima Hora, 30 de maig de 2004)

 

“Ah, mira què bé. Tothom en parla.” –dic. Ho dic mentre me passen un pesat volum. Vuit-centes pàgines, calcul a ull. Després resulta no arribar a les sis-centes: el paper és del més gruixut. I la lletra no és molt petita. Tothom en parla, és cert. Però no tothom en parla bé. Es tracta de El código da Vinci. El deix sobre la taula. I allà es queda, temptador. Més tard, clar, hi caic. En la temptació de llegir-lo, vull dir. I no necessit moltes pàgines per començar a donar la raó a aquells que no en parlen bé. Parla d’un dibuix d’en Leonardo que representa les proporcions del cos humà. L’ideal renaixentista de l’home com a mesura de totes les coses. En diu “l’home de Vitrubi” i diu que s’ha convertit en una icona de la cultura moderna que apareix a cartells, samarretes i mouse-pads de tot el món. No diu, en canvi, que el portam sovent a les butxaques. Concretament a les monedes d’un euro encunyades a Itàlia. Potser l’ha escrit abans dels euros, pens. Abans ho pensava, abans me trobava amb una referència a l’euro. I això és un detall, potser un oblit. Poques pàgines més endavant, una cita bíblica. L’autor es conforma amb una de les dos frases del versicle. La que li convé. Com si no sabés que hi ha una bíblia a cada casa. Després, els protagonistes se troben amb un dels enigmes que han de resoldre per tal de trobar el sant graal. Són quatre versos escrits al revés. És a dir, com per a ser llegits amb l’ajut d’un mirall. Em costa una mica de llegir-los, però faig l’esforç per mandra d’aixecar-me a buscar un mirall. A la novel·la, però, tot un catedràtic de Harvard, un senyor membre de l’acadèmia britànica de la història i una eminent criptòloga, tots ells coneixedors de l’obra d’en Leonardo, passen hores elucubrant si es tracta d’una antiga llengua semítica i altres asenades per l’estil. Don per acabat el llibre a la pàgina 375. Ja veuré la pel·lícula –que segur que la fan- per conèixer el desenllaç. M’aixec del sofà i vaig a buscar El pèndol de Foucault de n’Umberto Eco. Si no l’heu llegit, és molt recomanable. (No n’hi ha pel·lícula). I la conspiració universal li queda molt millor. Res de codis da Vinci!

Articles de'n Pau Sarradell...

Una cita de "El péndulo de Foucault"...