Jordi Viader - Comunicació on-line o correu
per superfície:
la tecnologia del segle XIX en l’era de la globalització comercial
La irrupció d’això que vagament anomenem “les noves
tecnologies” en la nostra vida quotidiana ens permet fer algunes coses
que haurien resultat del tot impensables fa només deu o dotze anys. Em
refereixo sobretot a les facilitats de comunicació i relació comercial
que possibilita l’ús d’ordinador i l’accés a
Internet. Gràcies a l’ordinador personal i gràcies a la
xarxa, podem comunicar-nos, comprar i vendre des de i cap a gairebé qualsevol
punt del planeta. Cal concretar, però, que el factor diferencial que
ha convertit la xarxa en una eina realment útil, ha estat la irrupció
de l’ADSL i de les connexions per cable. Abans, quan tot es reduïa
a la connexió telefònica, la velocitat de treball resultava tan
lenta que a la pràctica sovint esdevenia inviable.
Recordo per exemple com a la redacció de Televisió de Catalunya
tot i fer molts anys que hi havia connexió a Internet, la xarxa no es
va convertir en una autèntica eina de treball, fins que una reforma radical
en el sistema de connexió, en va multiplicar la velocitat. No té
cap sentit buscar una dada per Internet si per culpa de una connexió
inadequada resulta més ràpid anar-la a cercar personalment a l’arxiu.
I a nivell particular tres quarts del mateix. Mentre la connexió personal
depenia exclusivament del telèfon, l’operativitat d’Internet
es reduïa a rebre i enviar correu electrònic i a consultar les pàgines
web “quan no hi havia altre remei”...
Ara, però, aquells temps, tot i ser objectivament propers, semblen subjectivament
molt llunyans. Les connexions i els ordinadors són cada cop més
ràpids i l’ús del sistema s’universalitza i s’extén.
De tot plegat en sorgeixen, com dic, possibilitats sorprenents en tots els camps.
Em referiré a una de molt concret i aparentment anecdòtica: el
col·leccionisme a través de la xarxa. Els aficionats a les joguines
antigues, les monedes, o les plaques de cava, tenen la possibilitat de buscar
els objectes de les seves preferències sense moure’s de casa, i,
un cop localitzats, de comprar-los i de pagar-los, tot des de la pantalla de
l’ordinador.
Ha estat d’aquesta manera, per exemple, que en només tres mesos
he aconseguit reunir una col·lecció de més d’un centenar
de càmeres de cinema antigues Quan no hauria trigat a aconseguir una
col·lecció assemblant pel sistema tradicional? I el que és
pitjor... quan m’haurien costat, d’esforç, de viatges i de
diners?
A través de les subhastes “on line” he aconseguit càmeres
a Ucraïna, a Austràlia, al Canadà o a la República
Txeca. He pogut comprar antics models francesos o britànics, i sorprendre’m
amb els preus irrisoris del mercat americà.
Però... i tot té un però, de la mateixa manera que la gravació
digital sovint ensopega amb l’amagatzament analògic i l’antiga
xarxa ho feia amb l’estretor del cable telefònic. ara les immenses
possibilitats del comerç on-line ensopeguen amb la realitat d’un
servei internacional de correus més que deficient.
Perquè és clar que un cop localitzat, comprat i pagat, l’objecte
dels nostres somnis a l’altra banda del món, cal fer-lo arribar
fins a la bústia de casa, i això ja no és tan fàcil.
El problema no és pas, o només, del nostre servei de correus,
ans al contrari esdevé molt més greu en països tan suposadament
desenvolupats com Gran Bretanya, Alemanya o els Estats Units.
De què serveix poder ingressar en qüestió de segons una determinada
quantitat de diners a un compte de Idaho, si després la tramesa per correus
des d’aquell estat americà fins a Barcelona pot trigar fins a 85
dies o costar-nos fins a cinquanta vegades el valor de l’objecte enviat!
De què serveix una xarxa informàtica eficient, si una carta certificada
entre Espanya i Alemanya demora fins a trenta-dos dies, i un paquet entre Gran
Bretanya i Barcelona, en triga vint-i-cinc!
De què serveix la fluïdesa comunicativa on-line, si no tenim la
certesa que allò que enviem per correu arribarà o no arribarà
al seu destinatari, fins i tot en el cas que ens decidim a pagar els costos
d’un certificat?
Quan es parla de globalització, de comunicació, d’intercanvis
comercials i culturals a nivell mundial, sovint es tendeix a oblidar aquesta
vessant decimonònica del tema: el cost i la deficiència generalitzada
dels serveis internacionals de correus. El futur reclama una solució
definitiva a nivell mundial.