Vicente Valero Marí - Història d'un llibre: "L'any en estampes", de Marià Villangómez i Llobet

 

"L'any en estampes", de Marià Villangómez i Llobet

 

Diario de Ibiza, 24 de setembre de 2006

Per celebrar el 50 aniversari de la seva publicació s'ha tornat a editar, per cinquena vegada, "L'any en estampes", de Marià Villangómez, un llibre amb una dilatada i interessant història a les seves esquenes. Una bona ocasió també per tornar a llegir-ho o per llegir-ho per primera vegada.

Tot llibre posseeix la seva pròpia història. Des de la seva primera paraula, escrita sota els efectes produïts pel vertigen del full en blanc, que sempre sembla immens i hostil, fins a la publicació definitiva, un llibre recorre una llarga travessia, amb dificultats majors o menors, però sempre en soledat, sortejant no pocs perills imminents, exteriors o interiors.

Poques vegades, aquesta és la veritat, un llibre acaba sent el que el seu autor pensava que seria: fins aquest punt escriure és sempre una aventura. L'escriptor s'endinsa, com un atrevit explorador, en un espès i fosc bosc on la realitat i les paraules es presenten amb totes les seves ferides obertes, amb tots els seus misteris indomables. I no em refereixo només a la lluita interna de l'escriptor amb els seus dimonis, sinó també a les circumstàncies externes que condicionen l'acte de l'escriptura, la vida mateixa de l'autor.

Tot llibre posseeix la seva pròpia història i aquesta sol romandre en secret. Vull dir que molt poques vegades coneixem la història d'un llibre. Ens agradaria saber, per exemple, com va sorgir i va anar creixent El Quixot, però la veritat és que ni tan sols sabem on va ser escrit. No obstant això, segurament Cervantes podria haver escrit un altre llibre, no menys entretingut, només explicant el procés i les circumstàncies que van fer possible la seva novel·la.

Ve tot això a conte de la nova i luxosa edició que el Consorci per al Foment de la Llengua Catalana ha realitzat de "L'any en estampes", el gran llibre en prosa de Marià Villangómez, apareguda recentment amb motiu de la celebració del 50 aniversari de la seva publicació, amb belles fotografies de Frédéric Duperrey Plaa i una molt bona introducció de Jean Serra, que també ha tingut cura de l'edició.

Villangómez sempre va posar gran interès a explicar com havia sorgit aquest llibre, sota quines circumstàncies gens favorables. En el seu pròleg a la segona edició, el 1975, ja va exposar els motius que li van portar a escriure-ho d'aquesta manera -dotze capítols que corresponen als dotze mesos de l'any-, així com la seva intenció, frustrada per la censura, de publicar-ho en català en les pàgines de "Isla", suplement literari del Diario de Ibiza. Corria l'any 1954. Podia haver-ho publicat en castellà, com feia amb altres articles, però va decidir que les estampes rurals de Sant Miquel només podien ser escrites en català. No va abandonar el projecte i dos anys després va poder publicar el llibre en l'Editorial Barcino.

A més del que ja va contar en aquest aclaridor pròleg, Villangómez solia explicar no poques anècdotes entorn de "L'any en estampes". Recordo que, quan revisàvem plegats la meva traducció castellana del llibre, a l'estiu de 1993, no podíem parar de riure amb les històries d'aquell temps que li venien a la memòria, amb el record còmic de certs personatges i de certes situacions, i jo em preguntava de vegades per què no havia inclòs totes aquelles divertides anècdotes al llibre. Bé, crec que la resposta era fàcil: per no molestar. Aquesta va ser, em sembla, una de les seves màximes vitals: passar per aquest món sense molestar a ningú. Això només pot aconseguir-ho un gran solitari. Ell ho era.

Com ja he dit, la introducció de Jean Serra a aquesta nova edició de "L'any en estampes" és interessant perquè, entre d'altres coses, amplia amb noves informacions la història d'aquest llibre. Ha pogut accedir a la correspondència de Villangómez i estudiar-la. D'aquesta manera, sabem ara que Francesc de B. Moll no va voler publicar el llibre a la seva editorial mallorquina per considerar-ho massa líric i "d'escàs argument". (En això darrer tenia raó: si el que esperava era una novel·la, "L'any en estampes" estava ben lluny de ser-ho). També coneixem ara, no obstant això, les opinions favorables i fins i tot entusiastes de Salvador Espriu i de Joan Perucho, que sí que van comprendre molt bé de què tractava aquest llibre. Com també ho va comprendre molt bé, per a alegria de Villangómez, l'editor J. M. Casacuberta, qui, als pocs mesos de rebre el manuscrit, va respondre ja amb les galerades per corregir.

La història d'un llibre no sol acabar amb la seva publicació. Aquí són les cinc edicions de "L'any en estampes", la seva traducció castellana, els diversos estudis sobre l'obra... En realitat, cada nou lector participa a la seva manera en la vida d'un llibre. Sense saber-ho, cada nou lector també forma part de la història del llibre que està llegint.

 

Marià Villangómez i Llobet...

Vicente Valero Marí...

Eivissa - Ibiza...

Sant Miquel de Balansat...

Libros - Literatura...