(Diario de Ibiza, 7 de maig del 2003)

Llegesc que una colla de pares estan en desacord amb una sèrie de sancions aplicades a infants escolaritzats a instituts d´Eivissa (se n´esmenta, emperò, en la notícia, un sol cas concret), perquè diuen que aquestes sancions no s´ajusten a la normativa vigent. També, una mica més endavant, se´n discuteix l´eficàcia i es posa en qüestió que aportin res de positiu a la formació dels alumnes.

Es tracta d´una mena d´autodefensa dels treballadors que es queixen de la no disposició absoluta de les guarderies per a infants no de guarderia. El patiment per la bona educació centra tot el seu entusiasme estressador sobre la professió docent, però en desvincula -almenys jo no he vist que se´n digués resÐ els progenitors. No sé si aquests pares i mares que es queixen de les sancions aplicades als centres educatius d´Eivissa estan influïts pel model dels 'kibbutzim´, d´Israel, on els pares, tan bon punt ha nascut l´infant, deixen la major part de la responsabilitat de la seua educació en el sistema educatiu de cada assentament rural. El cas dels 'kibbutzim´ és un cas de socialització gairebé extrema, en què tot funciona com un tot, i les responsabilitats es distribueixen al marge de les condicions biològiques. El teu fill biològic és fill del 'kibbutz´, a efectes educatius, des de ben aviat.

Entre nosaltres, les convencions més habituals són diferents (només algunes iniciatives utòpiques - o utopistes - han intentat que l´individu no visqués marcat per l´entorn familiar, fins i tot durant els primers anys de vida). La família constitueix el primer agent de socialització i els infants són com són fonamentalment pel tipus de família on els ha tocat néixer. Resideix, per tant, en els pares una part molt important de la responsabilitat en el tipus de socialització dels infants, i, per tant, en la seua conducta i en la seua interacció amb els altres. Per aquest motiu, ràpidament els ensenyants podem detectar quins dels nostres alumnes provenen, per exemple, d´una família que sap escoltar, o d´una família que no en té gens de pràctica. Distingim els provinents de famílies que són capaces d´expressar-se en un to de veu mesurat i els que vénen de contextos familiars en els quals només es parla a crits. Sabem veure, immediatament, quins estan acostumats a respectar i a ser respectats i quins no saben què és respectar ni, correlativament, que els respectin.

Els infants entren en el sistema escolar, i s´hi mantenen, amb un cert bagatge de socialització que porten del seu context familiar, i que ens en dóna moltes pistes, d´una manera molt més transparent i clara d´allò que pugui semblar a primera vista. Se´ns podrà dir que no cal ser tan determinista, que les persones som com som, a més de poder estar condicionats pel nostre entorn. Totalment d´acord: hi pot haver persones que, per exemple, siguin capaces de sostreure´s a un ambient familiar advers i se´n surtin en els estudis i en la vida, encara que això, en un determinat moment de la seua formació, fos poc previsible. Però és difícil, posem per cas, trobar alumnes amb unes grans ganes d´aprendre català i de parlar-lo si vénen d´un context familiar en què la nostra llengua no és valorada. Algun n´hi deu haver, se suposa, però és clar que aquesta pauta no constitueix la norma general.

Pareix prou clar, idò, que una gran part de la responsabilitat en el tipus de convivència dels joves a l´institut la tenen els seus pares. Quins mecanismes té la institució educativa d´exigir aquesta responsabilitat a pares i mares? De quina manera puc jo fer pagar a un pare o a una mare l´excés de pressió que em provoca la conducta inadequada del seu fill o de la seua filla? Com pot un professional de l´ensenyament rescabalar-se del plus de feina que té tothom per mantenir uns mínims d´ordre i de disciplina dins les aules?

A la Gran Bretanya hi havia, fa uns mesos, un projecte de llei que desconec si ha arribat a constituir una llei ferma, que proposava que, en cas de conductes inadequades per part dels estudiants, els pares poguessin rebre algun tipus de sanció. Amb una mesura d´aquestes característiques, probablement augmentaria la violència dins la vida domèstica i disminuiria dins la vida acadèmica.

bjoan@europarl.eu.int