Joan Miró Font - Carrils per a bicicletes a ses carreteres de Sant Miquel i Sant Joan
Març del 2010
Es Consell d’Eivissa ha manifestat amb paraules i amb fets sa seua intenció d’escometre sa reforma de ses carreteres de Sant Miquel i Sant Joan amb sa inclusió de sengles carrils específics per a bicicletes, que també servirien per a anar a peu, separats físicament de s’espai per on aniria es trànsit motoritzat. Sa cosa en principi la podríem considerar justa perquè cal donar oportunitat a sa gent que té sensibilitat ecològica, que jo crec que és majoria, amb el màxim de garanties de seguretat viària i a la vegada indemnitzant de manera adequada es propietaris afectats per s’expropiació corresponent. Una cosa tan racional, en principi, no hauria de trobar massa obstacles però a s’hora de sa veritat ha aixecat moltes ampolles, en concret d’alguns propietaris i del PP, amb unes agrupacions locals més que ses altres; en concret s’ajuntament des municipi de Santa Eulària, un des dos afectats pes projecte, que ha presentat recurs contenciós-administratiu en contra mentre que s’altre, es de Sant Joan, ha decidit en canvi no presentar-ne perquè, segons al·lega es batle, n’Antoni Marí “Carraca” (una persona de dretes però no tant), tal contenciós és una càrrega econòmica molt forta per a sa municipalitat a pesar d’estar-hi en contra.
Ses queixes se centren molt en ses expropiacions però tots sabem per una banda que aquestes són inevitables quan es tracta d’obrir o ampliar vials i sabem, sobretot que s’expropià moltíssim més territori en fer ses macrocarreteres (un projecte, ara realitat, que no té res d’ecològic) de sa legislatura 2003-2007, en què governava el PP tant a Eivissa i Formentera com a Balears, i a més sense respectar sovent es procediment legalment establert, tal com han evidenciat algunes resolucions judicials. En es cas de ses carreteres de Sant Miquel i Sant Joan, per contra, no només s’ha respectat es procediment sinó que no farà falta tombar cap casa i, a part d’això, un carril per a bicicletes no talla ni de bon tros un espai en sa mesura que ho fa una autovia. A què ve, idò, tanta oposició? A que ho promou un grup polític distint des seu, en aquest cas el PSOE? No ho crec perquè es projecte desmesurat de ses plataformes des port de Vila (desmesura que ha reconegut sa UNESCO en es seu informe) rep precisament es suport des PP local (recordem sa imatge de na Virtudes Marí acompanyant sa delegació de sa UNESCO, juntament amb es polítics del PSOE). Jo diria que s’oposició aferrissada que mostren cap an es carril de bicicletes només s’explica en es sentit que consideren es transport privat motoritzat com a es més important de tots, molt més que no es transport a peu, en bicicleta o col·lectiu, que conceben una Eivissa (o un món) sense bicicletes però no sense cotxes, quan precisament anar en cotxe no és sa manera més natural de desplaçar-se des humans, sinó que aquesta ho seria anar a peu, com feien es nostres avantpassats que es desplaçaven a ses Salines a fer feina, sense cap, diguem-ne, pròtesi i si n’hi ha d’haver alguna que siga el més senzilla possible, que, com es patins, es patinet o sa bicicleta, faci servir sa mateixa força de qui hi munta o que, si ha de ser més sofisticada, siga una pròtesi col·lectiva, això és, es transport públic, que produeix una contaminació neutralitzable per sa natura, tot sempre abans de recórrer an es transport privat motoritzat. Es cotxe és un estri que ha suposat un avenç social sempre i quan no ha substituït allò que hi havia abans i justament a Eivissa ho ha subtituït i de manera escandalosa.
Es batle de Santa Eulària, en Vicent Marí, ha exposat una sèrie de curiosos arguments en contra des carrils citats, com ara (Diario de Ibiza, 31-7-2009) que no ho veu necessari, que li sembla una inversió inútil, que cap ciutadà li ho ha demanat i que hi ha altres prioritats com determinats desdoblaments, ampliacions i variants i que cal parlar de coses més necessàries; en definitiva, prioritats que evidencien una clara predilecció perquè s’usi es cotxe privat. Es passat mes d’octubre, a més, s’anuncià que s’ajuntament promouria una xarxa de dotze rutes cicloturístiques per tot es municipi amb sa finalitat d’incentivar es cicloturisme però es batle, segons recollí sa premsa (Diario de Ibiza, 4-10-2009), vullgué deixar molt clar que sa iniciativa es desmarcava de sa política de crear vials adaptats per a bicicletes amb sa finalitat de reduir s’ús des cotxe i per això afirmà que estava demostrat que com a transport particular no solen fer-se trajectes en bicicleta que siguen superiors an es 7 km i que per això es ciclocarrils que es construeixin amb aquesta finalitat mai han de tenir una longitud major que aqueixa. Però quins arguments són aquestos? Quins estudis avalen tal afirmació? I encara que siguin pocs es qui van en bicicleta, que està per veure, per què no ho han de poder disposar des carril, al cap i a la fi? I fins i tot acceptant, que és molt acceptar, això des 7 km, des d’on fins a on anirien? Perquè algu que visca en es km 3 només tendria 4 km per a anar com a més lluny. Vaja, excuses que personalment em semblen fetes amb mala fe.
Un carril com es projectats, per sa seguretat que ofereix i que infon, estimula realment anar en bicicleta (o a peu) i deixar de banda es cotxe, famílies senceres hi podrien anar de passeig i molta gent an es seu lloc de feina; dissuadeix més s’excés de trànsit motoritzat que a més envaeix tota sa carretera, amb es perill que això suposa, que ses bardes, on sempre es pot baixar de sa màquina i caminar un poc, o que es mal temps, que no és sa nota dominant des clima mediterrani. Per tant, un carril per a bicicletes com es projectats i tota sa xarxa que es podria estendre després suposaria un canvi social qualitatiu perquè dissuadiria de prendre es cotxe en infinitat de vegades i no només es turistes sinó sa població resident i no tan sols per a anar de passeig. I es vehicle privat motoritzat sabem que és un element molt contaminant perquè se’n necessiten moltes unitats per a transportar relativament poca gent; a més, és un element aïllador de ses persones perquè es poden relacionar ses que van en transport públic o ses que van en bicicleta, que és silenciosa, o ses que van a peu però ses persones que van dins es seu cotxe o damunt sa seua moto no i, per tant, dificulta ses relacions socials; i també és un element que, pes fet de permetre arribar a qualsevol lloc relativament recòndit amb una certa rapidesa, ha afavorit que s’urbanitzàs i desfiguràs bona part de s’illa.
I potser aquí trobem es qüid de sa qüestió perquè hi pot haver negocis en què participen tant membres des consistori com familiars, amics o coneguts seus que els poden pagar una comissió i que estan en joc, com podrien ser es de sa venda de cotxes, es des carburants o es des aparcaments soterranis, com ara es que, a tota celeritat, s’està fent precisament a Santa Eulària. O determinats projectes urbanístics. Es veu que mentre es consistori de Sant Joan el molesten sobretot ses expropiacions, cosa lògica, es de Santa Eulària allò que no li agrada precisament és que sa gent vaja en bicicleta, si més no que sa gent vaja “massa” en bicicleta. Es veu que anar en bicicleta no és modern, igual que menjar fruita i verdura.
Movilidad - Eivissa - Ibiza...